Ves-la-teva-fe-tha-salvat
22753
single,single-post,postid-22753,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Ves, la teva fe t’ha salvat

24 Oct Ves, la teva fe t’ha salvat

Ves, la teva fe t'ha salvat. Sant Ignasi de Loiola

Diumenge 24 d’Octubre de 2021, Diumenge XXX de durant l’any. Mc 10, 46-52

“Ves, la teva fe t’ha salvat”
Veure, aturar-se i actuar envers els altres

L’evangeli d’avui ens mostra una d’aquelles trobades de Jesús que podríem qualificar de emblemàtiques. I és que el relat del cec Bartimeu ens mostra una realitat que va “més enllà” del signe en si. De fet, tots els miracles van “més enllà” però aquest fa referència al “veure”, i no només pel que fa a la vista “ocular”. Per això, Marc, amb tota la intenció, ens diu al final de l’escena: “a l’instant hi veié i el seguia camí enllà”. Bartimeu es va convertir en “seguidor” de Jesús. No sabem si es va ajuntar amb els dotze o amb els setanta-dos. L’evangeli no ho diu però podria ser. Seguir Jesús és ser cristià. De fet, al principi no es deien cristians si no “seguidors del camí”…

Un altra aspecte interessant fa referència a l’actitud de Jesús. Però, prèviament, també és significativa la de Bartimeu. La seva insistència ens diu moltes coses. El desig de trobar-se amb Jesús, el convenciment de que Ell el pot curar, el seu abaixament: “Jesús, tingues compassió”. Compadir-se és patir amb el qui pateix. Aleshores Jesús, davant aquesta insistència, s’atura i l’atén. Val a dir que els deixebles volen fer-lo callar, també insistentment. “No molestis al mestre!”. En aquell temps, els malalts no comptaven per a res. Només eren una molèstia. És més, se’ls considerava culpables de la seva malaltia. Creien que “alguna cosa haurà fet perquè Déu el castigui així…” (a voltes, aquesta frase encara s’escolta de part d’alguns cristians “observants”…) Jesús té una actitud que ja li hem vist d’altres cops: veu, s’atura i actua. Davant la necessitat Ell mai passa de llarg…

“Senyor, fes que hi vegi”. Aquesta també podria ser la nostra pregària. Veure-hi des de la fe voldrà dir mirar al nostra voltant –i no només el nostre melic–, saber compadir-se i actuar, com feia Jesús. Voldrà dir obrir-se a una realitat “altra” i no estar només per les nostres coses. Veure-hi més clar per poder ser més lliures, fins i tot de nosaltres mateixos.

Xavier Moretó, rector.

 

 

 

1Comentari
  • Guillermo Lázaro Gay
    Publicat 11:22h, 26 octubre Responder

    VER
    Muy bien. Nada que discutir, por supuesto. Nada que añadir. Otra homilía perfecta, que no pude escuchar, pero que ahora he podido conocer. El grito del ciego es nuestro grito: ¡Señor, que vea! En medio de tantas dudas, ¡que vea! Que vea para creer con más fuerza, para discernir con mayor claridad, para no caer en las trampas que surgen a uno y otro lado. Enséñame a distinguir el gato de la liebre porque el engaño prolifera en todos los terrenos, podríamos decir que, en las comunidades de base, y en la base de las comunidades, en el pueblo ignorante y entre los pastores repletos de sabiduría, y vacíos de virtudes.
    Las palabras que escribió Pablo VI continúan siendo de actualidad: «…Diríamos que, por alguna rendija misteriosa – no, no es misteriosa; por alguna rendija, el humo de Satanás entró en el templo de Dios.” … “Entró, repito, la duda en nuestra conciencia…”
    Creo que a pesar de las ventanas que abrieron sus sucesores para que entrase el aire, algo del humo persiste…Oremos para que el Arcángel San Miguel, tan olvidado defensor de la Iglesia, la proteja. El final lo sabemos, y será glorioso, Jesús estará con nosotros todos los días, hasta la consumación de los siglos (Mateo, 28:20)., pero ignoramos las vicisitudes que habrán de ocurrir entre tanto. Seamos pacientes. La paciencia, “esa forma cotidiana de un amor en el que están simultáneamente presentes la fe y la esperanza”. (Ratzinger, Informe sobre la fe).
    G.L.

Escriu el teu comentari