Un sínode important per a l’Església

20 Oct Un sínode important per a l’Església

( El full )

Sant Ignasi: comunitat i comunitats

Estem ja començant un nou curs. Esperem que puguem recuperar tots els grups. La situació actual de pandèmia no ens permet ser gaire optimistes però ho intentarem. Però, a part d’aquest fet, d’entrada també ens espera un nou repte. Com ja us vaig apuntar en d’altres fulls, l’Arquebisbat ha engegat un procés de reflexió i acció al voltant de les nostres parròquies. En poques paraules, es planteja una reestructuració –que no vol dir supressió– de les parròquies. Es deixaria de banda els “arxiprestats” per passar a crear “unitats pastorals”. En definitiva, es vol unir esforços. L’Arquebisbe ha dit que en començarem a parlar passades les vacances. Em sembla adient començar –també jo– a informar-vos de tot plegat ja que això ho notarem i caldrà que tots ens hi posem. Tanmateix, potser seria adient deixar clar d’on partim. Què som? Què fem a la parròquia? Quin és el nostre tarannà? Ho dic perquè darrerament he constatat que alguns no ho teniu gaire clar…

Una comunitat cristiana és un grup de persones unides per una mateixa fe, que procuren viure-la i transmetre-la en el seu àmbit. El llibre dels Fets dels Apòstols diu una cosa molt significativa al respecte: “se’ls reconeixia per la seva manera de viure”. I la Carta a Diognet –un escrit anònim dels primers segles del cristianisme– diu dels cristians que “viuen en el món però ho fan com si no en formessin part…”. Nosaltres vivim la fe en comunitat però no ho fem com ho fa el món. No ens organitzem igual. D’entrada, no impera el desig de la majoria sinó el que s’acorda en la comunitat. Per això tenim el Consell de la Parròquia i l’assessoria de les diverses comissions. A Sant Ignasi en tenim unes quantes. Per això a l’Església i a les comunitats no fem votacions… Només se’n fan en l’elecció del Papa i en la d’un abat, per exemple, però no a l’hora de prendre decisions. Ho dic perquè a Montserrat acaben d’escollir un nou abat hi ho han fet votant. Tanmateix, ni tan sols aquestes eleccions són iguals que les que fem per escollir als nostres representants polítics. Són eleccions en el si d’unes comunitats, ja sigui –pel que fa als casos esmentats– en la formada pels cardenals o la formada pels monjos d’un monestir.

Recordo que el bisbe Deig, bisbe de Solsona i principal impulsor de la Conferència Episcopal Tarraconense, va dir en una xerrada a la que hi vaig assistir: “l’Església no és una democràcia. És molt més que això. És una comunió!”  Eren temps en què governava un polític, escollit democràticament però que, en tenir majoria absoluta, feia i desfeia… “Mireu el que està passant!” deia el bisbe. “Aquest home fa el que vol!” I la comunió no és només entre nosaltres sinó, sobretot, amb l’Esperit!” Només cal fer esment de la manera que tenen tots els concilis –també el nostre, el tarraconense– de acabar-los: “nosaltres i l’Esperit hem acordat…”

En definitiva, tinguem clar on som i el que podem fer. Ara entrarem a formar part d’un altra comunitat, la formada per les parròquies del nostre voltant. També haurem d’arribar a acords de forma sinodal. El Sínode de bisbes que s’acaba d’encetar a Roma també ens posarà “en solfa”.

En una comunitat no podem fer el que vulguem, ni que ho digui una majoria. Vivim en comunió. Cal respectar-la.

Xavier Moretó, rector