“Sigueu compassius com ho és el vostre Pare”
22860
single,single-post,postid-22860,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

“Sigueu compassius com ho és el vostre Pare”

22 Feb “Sigueu compassius com ho és el vostre Pare”

Sigueu compassius com ho és el vostre Pare

Diumenge 20 de Febrer de 2022, 7è del temps ordinari. Lc 6, 27-38

“Sigueu compassius com ho és el vostre Pare”
Déu només pot estimar

Si hi ha una idea autènticament revolucionaria que el cristianisme aporta a la humanitat és la que llegim avui en aquest evangeli. Perquè si perdonar ja és contracultural, perdonar als enemics, als qui et fan mal, ja és màxim. Ens depassa. Supera tant els nostres límits –i el nostre instint més bàsic– que, per entendre’l de debò hem d’apel·lar a un amor més gran. És el que fa Jesús. “Sigueu compassius com ho és el vostre Pare…” Sense aquesta referència no podríem entrar-hi.

És una mica el que surt a la Paràbola del Fill Pròdig. Per a molts constitueix el centre del pensament de Jesús. El pare de la paràbola és Déu. Un pare que sempre perdona, que sap compadir-se, és  dir, patir amb el qui pateix, que acull i fa una festa quan el fill torna. En canvi, el fill gran –que sempre s’ha portat bé– no es capaç d’entrar en aquesta dinàmica d’amor sense límits. Té el cor endurit… Tot un referent del nostre temps.

Vivim en un món que difícilment perdona. Hi ha un cert esperit de venjança en l’ambient. Fins i tot als nens i nenes se’ls ensenya a tornar-s’hi. “Tu, si et peguen, t’hi tornes més fort. Així no t’ho faran més” És la Llei del Talió dels jueus: “ull per ull, dent per dent” però ampliada! No és estrany que visquem en un món tan violent! Justament, Jesús avui ens diu tot el contrari: “si et peguen en una galta, posa-li l’altra…”

Aquest pot ser també un criteri de discerniment per a nosaltres. On estem? Som dels qui s’hi tornen, ni que sigui com una autodefensa, o som capaços de perdonar? Potser, sense adonar-nos, som excloents i discriminem. Alguns que es diuen cristians tenen comportaments discriminatoris, xenòfobs, racistes o que criminalitzen als pobres. Ha sortit recentment a les notícies. A Alacant es multa a les prostitutes i als captaires… Certament, això no és cristià, per molt que se’n diguin els qui ho fan, i no ho és per culpa d’aquest evangeli…

I Jesús ens diu al final: “vosaltres heu d’estimar als enemics, heu de fer el bé sense esperar de rescabalar-vos –és a dir, el maleït “esperar el benefici”– llavors la vostra recompensa serà gran i sereu fills del Déu altíssim”. I és que l’amor als enemics “apunta” a Déu mateix.

Ja ho diu Joan en la seva 1ª Carta: “Déu és amor. Qui estima coneix Déu perquè Ell és amor”. Fréré Roger, de Taizé, va dir un cop, quan li preguntaren sobre el Déu totpoderós: “Déu només pot estimar”

Xavier Moretó, rector.

 

 

 

 

 

 

Sense comentaris

Escriu el teu comentari