“Un home anava de Jerusalem a Jericó...”
23030
single,single-post,postid-23030,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

“Un home anava de Jerusalem a Jericó…”

10 Jul “Un home anava de Jerusalem a Jericó…”

Un home anava de Jerusalem a Jericó...

Diumenge 10 de Juliol de 2022, 15è del temps de durant l’any. Lc 10, 25-37

“Un home anava de Jerusalem a Jericó…”
Doncs tu fes el mateix

La paràbola del bon samarità l’hem escoltat molts cops. Tanmateix, no per això ens hauria de deixar de “tocar”, d’interpel·lar, tant a nivell particular, personal de cadascú, com global.

La interpel·lació personal és molt directa. Es concreta en una senzilla pregunta: seriem capaços de fer com el samarità de la paràbola? Estaríem disposats a aturar-nos davant una persona necessitada per ajudar-la? Una pregunta molt adient en els temps que vivim. Anem tan atrafegats amb tantes coses… Seriem capaços de perdre una mica del nostre temps? I encara, estaríem disposats a donar del que és nostre? I no només del que ens sobra. El samarità de la paràbola dona la seva pròpia cavalcadura i està disposat a rescabalar del que és seu per cobrir les despeses extres… Val a dir que els samaritans eren considerats –encara ara– con de segona, que no mereixen salvar-se. No eren com els fariseus i sacerdots, tan perfectes, però que no son capaços d’aturar-se i passen de llarg donant la volta. I és clar podien quedar contaminats!

Però a nivell global, aquesta paràbola també ens hauria d’interpel·lar. Què pensem quan sentim les notícies de gent que pateix? Les trobem “normals”, com un “mal menor” o bé se’ns hi envà una mica el cor. Què hem pensat en sentir que han mort vora 30 persones intentant saltar la tanca de Melilla o les 40 persones que moriren ofegades en un camió als Estats Units? Eren pobres. Només buscaven un futur  millor, lluny de les guerres i la fam dels seus països… Ens afecta o ja ens hi hem acostumat? Perquè a Jesús si li afectava… Ens diuen els evangelis que sentia compassió. Compadir-se vol dir “patir amb el qui pateix”. Molt significativament, en l’evangeli d’avui, el qui pregunta a Jesús, davant la pregunta que Ell li fa (“qui et sembla que va veure l’altre com a proïsme?”) va i li respon: “el qui se’n va compadir”. I Jesús li respon: “Doncs ara, tu, fes el mateix”

Xavier Moretó, rector.

 

 

 

 

 

 

 

Sense comentaris

Escriu el teu comentari