El Regne de Déu és per als qui son com als nens
22717
single,single-post,postid-22717,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

El Regne de Déu és per als qui son com als nens

12 Oct El Regne de Déu és per als qui son com als nens

Ves a vendre tot el que tens i vine amb mi

Diumenge 10 d’Octubre de 2021, Diumenge XXVIII de durant l’any. Mc 10, 17-30

“Ves a vendre tot el que tens i vine amb mi”
Deixeu venir als nens. El Regne de Déu és per als qui son com ells

A l’evangeli, hi ha trobaments de Jesús amb les persones que son molt significatives. Una d’aquestes trobades és la que Jesús té amb el jove ric. És una trobada senzilla i directe però carregada de sentit. El personatge en qüestió –del que no sabem el nom– s’atansa a Jesús atret per Ell. No sabem si el va escoltar prèviament. Probablement sí. Potser era un més entre la multitud present en el Sermó de la Muntanya, on Jesús va multiplicar el pa… Tampoc ho sabem. El fet és que es decideix a adreçar-se a Jesús fent-li una pregunta directe: “Què cal fer per assolir la vida eterna?” Una pregunta una mica “per quedar bé”. En els evangelis paral·lels –és a dir, Lluc i Mateu– se’ns diu que volia “justificar-se”. Potser per això, quan Jesús li contesta amb la “llista” dels manaments ell respon: “això ja ho he fet des de sempre”. Avui diríem que anava “sobrat”. Però la següent resposta de Jesús el deixa una mica descol·locat: “doncs ara ven tot el que tens, ho dones als pobres i em segueixes…” L’evangelista ens diu llavors de forma lacònica: “i se’n anà tot trist perquè era molt ric”. Llavors Jesús aprofita per donar una petita lliçó als deixebles. La riquesa i el seguiment de Jesús, sovint antagònics.

L’explicació de Jesús deixa també desconcertats als deixebles. És lògic. En un món com el d’aleshores, amb tanta pobresa –o potser n’hauríem de dir directament misèria– tothom volia ser ric. Jesús posa un exemple xocant: “és més fàcil que un camell entri per forat d’una agulla que un ric entri al Regne de Déu”. Val a dir que l’agulla és referia a una porta petita de la muralla de Jerusalem, per la que difícilment hi passava una persona. Molt més un camell! Impossible.

Però quin és el veritable centre de la qüestió? Fàcil. Per aquest jove la riquesa va ser un obstacle per seguir Jesús. Seguir Jesús es ser cristià. En aquest cas potser una mica més: ser apòstol, un dels dotze. Paradoxalment, aquest jove, malgrat que ho tenia tot, no era prou lliure per seguir Jesús. I és que havia posat el cor en les coses i quan és així ja no hi ha espai per a gaire més…

Tota una lliçó també per a nosaltres, fills del consum i de les promeses de felicitat basades en les coses materials. La nostra societat ens envia constantment “inputs” (com es diu ara) en aquest sentit. Però nosaltres sabem que l’autèntica felicitat no va per aquí … i la veritable llibertat, tampoc.

Xavier Moretó, rector.

 

 

 

1Comentari
  • Guillermo Lázaro Gay
    Publicat 10:05h, 14 octubre Responder

    EL JOVEN RICO
    Pasaje impactante. Nadie puede olvidarse de la primera vez que, de niño, lo escuchó, y de la tristeza que, como el joven del evangelio sintió en ese momento. Tristeza difusa por que no se trataba sólo de dejar unas riquezas que quizás no existían, sino de sentir que le faltaría siempre la generosidad necesaria para abandonarlo todo. Porque seguir a Jesús radicalmente, totalmente, como uno siente que se le debe seguir, es algo más que renunciar a las riquezas, quien las tenga. Es renunciar, sobre todo a las ilusiones sobre las que quieres construir tu vida, la profesión a la que te sientes llamado, que has sentido desde que pensaste el primer por qué, ante algo que pasaba ante tus ojos, o que tu curiosidad provocaba. Creo que, por eso, fue un acierto la pretensión de santificarse en el ejercicio de la vida diaria como propugnó el santo J.M. Escrivá de Balaguer. Curiosamente, solamente las órdenes religiosas, no sé si todas, exigen el voto de pobreza a sus miembros, pobreza personal, se entiende, pero que, en muchos casos, acompaña a una pobreza colectiva que amenaza la vida de muchas comunidades y los pocos miembros que las sustentan. Pero el seguimiento radical al que me refiero, siempre llevará consigo la renuncia absoluta a todo, como Jesús exigió al joven rico. Por eso es tan admirable la decisión de los que la toman, y persisten en ella.
    Seguir a Jesús es lo que nos hace cristianos, aunque sea renqueando y tropezando. No nos faltará su ayuda si se la pedimos.
    G.L.

Escriu el teu comentari