24 Ago “A qui anirem? Només tu tens paraules de vida eterna”
Diumenge 22 d’Agost de 2021, Diumenge XXI de durant l’any. Jn 6, 60-69
“A qui anirem? Només tu tens paraules de vida eterna”
Jesús camí, veritat i vida
L’evangeli d’avui és un evangeli molt representatiu de la nostra professió de fe. Pere –i al darrera d’ell tota la comunitat– fa una afirmació cabdal: “només tu tens paraules de vida eterna” Traduït seria com dir: “només tu dones sentit a la nostra vida”. Recorda molt a un altra professió de fe –dita pel mateix Pere–, aquella en que a preguntes de Jesús –“qui dieu que soc jo?”– Pere respon: “tu ets el Crist, el messies” que traduït seria com dir: “tu ets el qui esperem”. Son respostes que ens les hauríem de fer nostres i recordar-les sovint, que les hauríem de portar gravades a la ment. Son respostes que susciten preguntes. Qui és Ell per a nosaltres? El seu missatge, la seva vida, donen sentit a la nostra? És Ell el qui esperem? Els cristians correm el risc de fer de la figura de Jesús un personatge après, una història coneguda des de sempre, un costum. Però nosaltres diem que Ell és viu! Per tant, cal que actualitzem permanentment el seu missatge i la seva vida. Diuen els experts que els cristians tenim una “proposta de sentit de la vida…”
Però aquesta professió de fe va acompanyada –o seguida– d’una manera de fer. No podem dir que creiem si no ho mostrem a la vida. L’evangelista Joan –el mateix de l’evangeli d’avui– ho diu encara més clar en la seva 1ª carta: “no pots dir que estimes Déu si no estimes al germà que tens al costat”. Una professió de fe que es tradueix en un “estil” de viure. És el que ens vol dir Pau en la segona lectura d’avui. Aquesta lectura sol somoure –fis i tot molestar– a algunes persones. El motiu és que Pau diu que la dona s’ha de “sotmetre” al seu marit. En el nostre temps en que lluitem tant pels drets de les dones, aquesta afirmació provoca refús. És lògic. Tanmateix, val a dir que el context de Pau no és el nostre. En temps de Pau la dona era una veritable esclava. No tenia cap dret. Només estava per tenir fills i cuidar-los. És més, per qualsevol motiu podia ser repudiada. Però Pau arriba a dir: “marits, estimeu les vostres dones!” Això, aleshores, era escandalós, fins i tot revolucionari. Però per arribar a dir això havia de començar dient que les dones havien de ser obedients al “cap de casa”. Si no ho hagués fet, no li haurien fet cap cas… Pau, en el fons, ens està parlant del nou ordre introduït pel cristianisme: la fraternitat, l’estimació, la igualtat… i ho compara amb la relació de Crist amb l’Església! I, per cert, els entesos diuen que, precisament, les idees del cristianisme varen contribuir decisivament a la desaparició de l’esclavitud…
Però tornem a l’afirmació –i a la pregunta prèvia– de Pere: “a qui anirem? Només tu tens paraules de vida eterna” Jesús ens diu: “jo soc el camí, la veritat i la vida” Ens ho creiem això? Més encara, som capaços de mostra-ho al nostre món?
Xavier Moretó, rector
Sense comentaris