“En designà encara setanta-dos i els envià de dos en dos...”
23025
single,single-post,postid-23025,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

“En designà encara setanta-dos i els envià de dos en dos…”

05 Jul “En designà encara setanta-dos i els envià de dos en dos…”

En designà encara setanta-dos i els envià de dos en dos...

Diumenge 3 de Juliol de 2022, 14è del temps de durant l’any. Lc 10, 1-20

“En designà encara setanta-dos i els envià de dos en dos…”
En entrar dieu: pau en aquesta casa

L’evangeli d’avui és un paradigma de la missió. D’entrada sorprèn que siguin setanta-dos els enviats. No eren dotze els deixebles? Doncs resulta que n’hi havia molts més. I és que el dotze era un número simbòlic. Simbòlic no vol dir fals o de segona. Simbòlic en sentit fort vol dir que “és el que significa”. El dotze té un sentit de totalitat. Així, en designar “les dotze tribus d’Israel” està dient “tot el mon”. Justament aquest és el sentit. Els dotze designa tot el mon, té un sentit d’universalitat.

Tanmateix, els setanta dos encara va més lluny. Té un sentit de comunitat. Lluc vol transmetre a la seva comunitat que això d’evangelitzar no és un “afair” individual, personal –com, a voltes, ens volen fer creure els polítics i la societat en general– sinó que té molt a veure amb la comunitat de la que sortim. Podríem dir “des de la comunitat a la missió”. De fet, al final de cada eucaristia, som convidats a sortir fora i donar a conèixer el que hem viscut i celebrat. Això té una especial significació durant els dies de pasqua. Al final, el mossèn sol dir: “aneu i porteu a tothom l’alegria del Senyor ressuscitat!”

També val la pena aturar-se una mica en les condicions del predicador. “No us atureu pel camí, no aneu de poble en poble, no porteu ni bossa, ni sarró, ni calçat…” En poques paraules, aneu per feina! Quants cops –com dèiem diumenge passat– anem carregats de raons –o excuses– que poden ser un obstacle per a la missió. Hem d’anar “lleugers d’equipatge”. I, una cosa molt important, amb una certa urgència. Aquella que surt de adonar-nos de que molts es diuen cristians però no ho son, que –com diu el Papa Francesc– molts estan batejats però no catequitzats, és a dir, no viuen la fe. Com ho farem per donar a conèixer aquest gran tresor que tenim a les mans? Tenim una proposta de sentit de la vida. No ens ho podem quedar per a nosaltres. Com donar-ho a conèixer? Aquesta és la nostra missió.

Xavier Moretó, rector.

 

 

 

Sense comentaris

Escriu el teu comentari