No hi ha cap profeta que sigui ben rebut al seu país natal
22838
single,single-post,postid-22838,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

No hi ha cap profeta que sigui ben rebut al seu país natal

31 Ene No hi ha cap profeta que sigui ben rebut al seu país natal

No hi ha cap profeta que sigui ben rebut al seu país natal

Diumenge 30 de Gener de 2022, 4rt del temps ordinari. Lc 4, 21-30

“No hi ha cap profeta que sigui ben rebut al seu país natal”
Estar oberts. No perdre la capacitat d’admirar-nos

L’evangeli d’avui és la continuació del que varem escoltar fa una setmana. Aleshores Jesús s’aixecà a llegir el passatge del profeta Isaïes: “el Senyor m’ha ungit per portar la bona nova als pobres, a tornar la vista als cecs…” Un fragment que ens parla directament del Messies. Doncs Jesús se’l fa seu. “Avui s’ha complert aquesta escriptura” “Ell és aquest del qui parla Isaïes” ens diria ara.  Tanmateix, en el fragment d’avui Jesús encara va una mica més lluny i, per provocar un xic més a l’auditori, els posa en evidència referint-se a la seva elecció. En esmentar una viuda de Serepta de Sidó i a Naaman el siri –ambdós pagans– els està dient que Déu ja no està tant per ells! Jesús qüestiona la seva elecció com a poble! Amb raó volien estimbar-lo… Però, a això cal afegir un altra dada: la proximitat els va ser un obstacle.

A voltes també nosaltres creiem que ho coneixem tot. D’alguna forma és el que li va passar a Jesús. Pensaven que ja el coneixien: “no és a quest el fill del fuster?” “i els seus parents no viuen entre nosaltres?” “Què no coneixem als seus germans?” Val a dir que amb “germans”, en aquell temps, acostumaven a designar als seus familiars més pròxims. No podien entendre que, de sobte, aquell que coneixien “de tota la vida” pogués dir que era el Messies de Isaïes… “Cap profeta és ben rebut entre els seus” els diu Jesús amb contundència. I és que quan ens tanquem en les nostres concepcions i esquemes, difícilment en sortirem. Tanmateix, alguns si s’alegraren de l’anunci de Jesús. Alguns quedaren admirats, sembla suggerir-nos l’evangelista.

Estar oberts, amb una mirada de fe. No perdre la capacitat d’admirar el que passa al nostre voltant. Déu ens pot dir coses cada dia. Com també ens diu Isaïes, només cal “parar l’orella”, estar amatents. Tot un repte.

Xavier Moretó, rector.

 

 

 

 

 

Sense comentaris

Escriu el teu comentari