Molt aviat sereu alliberats
22786
single,single-post,postid-22786,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Molt aviat sereu alliberats

28 Nov Molt aviat sereu alliberats

Molt aviat sereu alliberats. Sant Ignasi de Loiola

Diumenge 28 de Novembre de 2021, 1er diumenge d’Advent. Lc 21, 25-36

“Molt aviat sereu alliberats”
Jesús ve a nosaltres cada dia

Comencem amb aquest diumenge el temps d’Advent. L’Advent és un temps per a preparar-nos pel Nadal. Certament, ens cal una mica de temps per a disposar-nos per acollir aquest gran misteri: Déu és fa un de nosaltres. Jesús és “Déu amb nosaltres” sentirem repetidament durant aquest Nadal. I ens cal anar-nos -hi endinsant  i tenint  clar què anem a celebrar. Perquè hi ha –tots ho sabem– “diversos” nadals. Hi ha el Nadal comercial, el Nadal “per que toca”, el Nadal cultural, el Nadal màgic… i el Nadal de la fe, que és el que més ens ha de interessar…

Per Nadal celebrem que Jesús ve a nosaltres, és a dir, no només recordem el fet històric –que també– sinó que diem que Ell segueix venint. “Jo sempre seré amb vosaltres” els hi diu als deixebles abans de marxar i “on dos a més esteu reunits en el meu nom, jo soc enmig vostre”. Una presència alliberadora.

És una pregunta que ens hauríem de fer sovint els cristians: de què ens allibera Jesús? I, encara més, sentim la necessitat de ser alliberats? L’egoisme, els voler ser sempre els primers, el centrar-nos només en nosaltres oblidant-nos dels altres, buscar la felicitat en les coses, el poder, la dominació… Son motius més que suficients per cercar la llibertat. De tot això Jesús ens pot alliberar. El seu evangeli és bona notícia. Viure’l ens dona una felicitat que ningú més pot donar. Ens allibera…

Finalment, Jesús ve en la pobresa. Ho veurem directament quan fem el pessebre. Jesús neix pobre, en una cova, perquè no hi havia lloc a l’hostal. Neix pràcticament al ras… Tot un contrast amb la riquesa que envolta els nostres “nadals”…

Xavier Moretó, rector.

 

 

 

 

 

1Comentari
  • Guillermo Lázaro Gay
    Publicat 22:04h, 30 noviembre Responder

    LA LIBERACION
    Es una maravilla. No se puede decir más en menos palabras. Ni mejor. Uno se da cuenta cuando intenta comentarlo. Respuesta simple: Pues termina y no pongas nada, porque no harás más que confundir. Y es verdad, y sin embargo…
    Me gustaría comentar algo que me parece apropiado. Porque Dios, como se dice, nos libera de nuestros males personales, y a través de ellos, de los males de nuestra sociedad, de la sociedad que hemos construido y que los reúne todos. Algo tuvo que pasar para que Dios, que veía que todo estaba bien, cuando creaba el mundo, viese luego que la iniquidad lo había invadido. ¿Había entrado el mal en el mundo con el pecado del hombre? ¿El Maligno había corrompido la obra perfecta de Dios hasta el punto de que debía de ser salvada? ¿Qué iba a suceder con el destino originario del hombre? El hombre dañado directamente por el mal del mundo, perdió, decían los teólogos, el destino preternatural que correspondía a su naturaleza, de espíritu encarnado. Quedó condenado a la muerte, y ya no habría paraíso en la tierra para él. Ni los utopistas sociales de siglos pasados, ni la sociedad sin clases del marxismo leninismo, serían capaces de satisfacer al hombre, si al final acechaba la muerte.
    El único salvador del hombre habría de ser el que lo salvara del aniquilamiento. Y a eso vino, y esa fue, la maravillosa expresión del amor divino: Que Dios mismo viniera al mundo hecho hombre en la persona de su Hijo, a librarnos de la muerte a nosotros, y a redimir del mal a la creación entera. Para ese acontecimiento, que sucedió una vez en la historia, y cada año en nuestros corazones, nos preparamos en Adviento con la ayuda de Dios y de nuestra madre Santa María.
    G.L.

Contestar abajo Volver