Mentre Jesús pregava, es trasmudà l’aspecte de la seva cara
22892
single,single-post,postid-22892,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Mentre Jesús pregava, es trasmudà l’aspecte de la seva cara

15 Mar Mentre Jesús pregava, es trasmudà l’aspecte de la seva cara

Mentre Jesús pregava, es trasmudà l’aspecte de la seva cara

Diumenge 13 de Març de 2022, 2on de Quaresma. Lc 9, 28-36

“Mentre Jesús pregava, es trasmudà l’aspecte de la seva cara”
Per Jesús vivim ja com a ressuscitats

Aquest diumenge, l’evangeli torna a ser especial, paradigmàtic. Si fa una setmana contemplàvem a Jesús sent temptat al desert, avui el veiem transfigurat. De nou se’ns donen nous elements de conversió. Si el diumenge passat reflexionàvem al voltant de Jesús i la seva missió –i sobre cóm havia de dur-la a terme– avui ho fem al voltant de la nostra fita, del terme de la nostra pròpia vida. Perquè la transfiguració ens parla de la resurrecció –ens l’anticipa–, però, de fet ens parla de la nostra pròpia transfiguració, la que aspirem assolir en viure com a cristians…

Pau ens diu en les seves cartes: “ja viviu com a ressuscitats!” i “per la fe vivim anticipadament allò que esperem”. En el Tabor Jesús va mostrar als seus deixebles aquesta realitat. Ells no ho acabaren d’entendre –com sovint ens fan veure els evangelistes– però després si que hi van entrar. Pere queda estorat davant la manifestació de Jesús –al·lucinava, com diuen els joves– però aquella experiència –del tipus “fundant”, com la de Pau camí de Damasc– de ben segur que se li va quedar i, certament que li va fer servei. Perquè en baixar de la muntanya li esperava –tant a ell com als seus companys– la prova més dura: veure Jesús morir a la creu. De ben segur que deuria dir: “ara el veiem així, desfigurat, però nosaltres l’hem vist de debò, transfigurat”. És la mateixa experiència –un cop més– de Pau quan diu: “jo sé de qui m’he fiat!”. Sant Pau, en moments de dificultat i foscor –i en va passar molts– recorda quan hi veia clar i d’alguna manera es diu: “tornaré a veure-hi!” Una bona frase per aplicar-nos-la quan ho passem malament i dubtem…

Tanmateix, sorprèn que, al final del fragment, s’imposi el silenci.  Una mica com quan Jesús diu als qui acabava de curar que no ho diguin a ningú, ara l’evangelista ens diu que van guardar el secret del que havien vist. Per què? La raó és molt senzilla: no podien parlar de Jesús ressuscitat abans de passar per la creu. Sense creu no hi ha resurrecció. Tot un motiu per a nosaltres: quines son les nostres creus? Cóm les porto? Les assumeixo? I cóm ho faig, amb esperança o amb resignació? La resignació no és cristiana. El propi del cristià és la fe i l’esperança.

Jesús accepta la creu i la porta fins al final, i no amb resignació. Fins i tot podríem dir que amb dignitat. Una bona pista per a la nostra conversió…

Xavier Moretó, rector.

 

 

 

 

Sense comentaris

Escriu el teu comentari