“Maria ha escollit la millor part...”
23036
single,single-post,postid-23036,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

“Maria ha escollit la millor part…”

17 Jul “Maria ha escollit la millor part…”

Maria ha escollit la millor part...

Diumenge 17 de Juliol de 2022, 16è del temps de durant l’any. Lc 11, 38-42

“Maria ha escollit la millor part…”
Acció i contemplació. Totes dues

La trobada de Marta i Maria amb Jesús –i la conseqüent conversa– ens és un bon referent del nostre ser cristià. D’alguna manera Marta representa l’acció i Maria la contemplació. Tanmateix no es tracta d’optar per una o per un altra com a voltes s’ha explicat. No és un dilema el que Lluc planteja en el seu evangeli. Tant l’acció com la contemplació son importants i necessàries. El tema és quan s’ha de fer una o l’altra. Quin és el moment de l’acció i quin el de la contemplació? Jesús sembla optar clarament per la segona. “Maria ha escollit la millor part i no li serà pas presa” li diu a Marta. Menysprea Jesús el seu servei? De cap manera!

En la primera lectura del Gènesi ja se’ns posa en situació pel que fa a la importància del servei. L’escena és desenvolupa al desert. Abraham està sota una alzina –l’alzina de Mambré– i veu que venen tres personatges misteriosos. De seguida interpreta que és Déu mateix qui el ve a visitar. El primer que fa és acollir-los. És una  de les màximes dels orientals, l’acolliment del foraster. Aleshores li diu a Sara, la seva esposa: “de pressa, fes tres panets” I els diu als seus criats: “porteu-me el millor vedell i matem-lo”. Abraham es des viu per servir, com Marta. El seu premi serà una profecia: “l’any que ve la teva esposa tindrà un fill” Una gran benedicció.

Tanmateix, Jesús li dona un sentit nou. Acostuma a passar… L’acció és important però la contemplació… Dit d’una altra manera, quan la nostra acció neix de la contemplació potser les coses van millor, més rodones…

La Mare Teresa de Calcuta –ja santa–, una persona molt activa, que ha fet tant de bé entre els pobres, deia que res del que feia no ho podria fer si no hi dediqués un temps a la pregària. Una de les seves màximes era “ser com un llapis en mans de Déu”. Com assolir-ho si abans no hi dedicava un temps a entrar en comunió amb Ell?

Xavier Moretó, rector.

 

 

 

 

 

 

 

Sense comentaris

Escriu el teu comentari