L’Esperit empenyé Jesús cap el desert...
22390
single,single-post,postid-22390,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

L’Esperit empenyé Jesús cap el desert…

24 Feb L’Esperit empenyé Jesús cap el desert…

L’Esperit empenyé Jesús cap el desert. Sant Ignasi de Loiola

Diumenge 21 de Febrer de 2021, 1er de Quaresma. Mc 1, 12-15

“L’Esperit empenyé Jesús cap el desert…“
Una quaresma per fer desert

Amb aquest diumenge comencem la Quaresma. De fet, ja ho varem començar el proppassat dimecres, amb la imposició de la cendra. Aquell dia se’ns recordava, de forma molt significativa, la nostra realitat. Som poca cosa, no som tan com ens pensem. És una reflexió que, amb tota la que estem passant, també se’ns està fent des de altres àmbits de la nostra societat. D’alguna forma crèiem que ho podíem tot i resulta que som molt més febles del que ens pensàvem. Tota una cura de humilitat, no?

El temps de Quaresma és un temps de conversió, un temps per aturar-nos i pensar: en què creiem?, com estem en relació a això que creiem? I, encara més important, com vivim això que creiem, especialment de cara als altres? Jesús és va fer unes preguntes semblants però en relació a la seva missió. Després de l’experiència del baptisme –una experiència fundant– Jesús necessita apartar-se, fer desert –Marc diu en la traducció original “immediatament” després del baptisme– i preguntar-se: Com ho he de fer? Què hauré de dir? Qui m’ajudarà? En tornar de les temptacions –que Marc descriu de forma sorprenentment austera, “en quatre línies”– Jesús comença a parlar: “el Regne de Déu és a prop, convertiu-vos” i tria als seus deixebles, que deixen el que estaven fent i el segueixen, també immediatament. Com solem dir col·loquialment, Marc “va per feina…” Lluc i Mateu –que el segueixen– ja ompliran més el seus relats i descriuran les temptacions: el poder, l’èxit fàcil, les riqueses… Jesús les rebutjarà totes i triarà el camí més difícil: la donació d’Ell mateix, una donació que el durà a la creu… Però després de la creu ve la resurrecció. Justament aquest és el rerefons de la Quaresma: la Pasqua. La Quaresma és un camí cap a la Pasqua.

El temps de Quaresma, un temps de desert també per a nosaltres. Podria ser un temps per fer-se nous propòsits. En d’altres èpoques, molts decidien deixar de fumar, per exemple. Ara potser ens podríem preguntar: com vaig d’ajuda als pobres? M’estic d’algunes comoditats en solidaritat amb els qui tenen menys que jo? Per què aquest és el sentit del dejuni. Com vaig de pregària? Jesús va necessitar apartar-se per pregar i discernir. Si Ell ho va fer, molt més nosaltres, no?

Xavier Moretó, rector.

 

 

 

 

 

1Comentari
  • Anónimo
    Publicat 16:49h, 25 febrero Responder

    Tiempo de cuaresma, de desierto, de oración. Perfecto.
    Sólo hacer notar una cosa que muchos ya habrán visto: En la Vanguardia del Domingo, 21 de Febrero de 2021, en la sección Religión, página 43, se publicó un artículo del teólogo González Faus, con el título «Invitación a orar”, que me parece muy útil, porque explica cómo. Es de los que se recortan y se guardan.
    G.L.

Escriu el teu comentari