10 Mar L’Esperit el conduí pel desert i era temptat
Diumenge 6 de Març de 2022, 1er de Quaresma. Lc 4, 1-13
“L’Esperit el conduí pel desert i era temptat”
El Déu de la misericòrdia
Amb aquest diumenge comencem el temps de Quaresma. De fet ja ho començarem el dimecres passat amb el signe de la cendra. La cendra ens recorda la nostra realitat, la nostra “veritat” que deia Teresa de Jesús: que no som tant com ens pensem, que som poca cosa. Però d’aquí és de on partim. El temps de Quaresma és un temps de conversió, de canvi, per disposar-nos millor a celebrar la gran festa de cristià, la Pasqua.
És significatiu que, tan bon punt comencem la Quaresma, se’ns posi al davant aquest evangeli: les temptacions. Jesús, un cop es batejat, se’n va al desert. Perquè? Doncs li cal saber com ha de dur a terme la missió que Déu li encomana… Jesús necessita discernir. Què he de fer? Com fer-ho? A qui m’he de adreçar primer? Com a home que era també ha d’anar descobrint la seva missió. Potser tenia dubtes… I, certament, el que se li presenta –personificat en la figura del diable– son “d’altres maneres” de fer el que havia de fer. Ha de manifestar-se amb contundència? Amb força? Amb poder? Des de l’èxit? Aquestes serien les solucions fàcils. Però Jesús no tria cap d’aquestes. Potser nosaltres, cercant la màxima eficàcia, sí ho faríem. Ell no. Ell tria el camí més difícil, el de la donació, el de la humilitat, el de la creu… Ens convé recordar que Déu no es manifesta amb força, contundència, imposant-se. Aquest no és el Déu de Jesús. Lo de Déu és un altra cosa, un altra “rotllo” que dirien els joves. Lo propi de Déu és l’amor, la misericòrdia…
És adient que ara se’ns posi al davant precisament aquesta idea. Ara que tots estem patint per aquesta guerra d’Ucraïna, torna a sortir la pregunta sobre Déu: on és Déu? Perquè no intervé? Aquesta qüestió ja és una mica antiga. Va sortir per primer cop quan es descobriren els camps de concentració. El tema es plantejava com “Déu després d’Auschwitz”. On era Déu? Perquè ho va permetre? Doncs la resposta ens la pot donar perfectament l’evangeli d’avui. Déu no és un déu de la força, la imposició i la intervenció si no un Déu de la misericòrdia. On és Déu en aquesta guerra? No hi és al front de batalla, aturant míssils, si no a la rereguarda, ajudant als refugiats. Tantes iniciatives que estan sorgint aquest dies encaminats a ajudar, acollir, protegir a tots els qui es veuen obligats a marxar d’Ucraïna… Déu és amb els més febles…
Jesús, després de les temptacions, en tornar, el veiem amb els malalts i pobres del seu mon. No va als temples i cases dels rics. Jesús és dona des de el principi fins al final. I quan mor, Déu no intervé. No el baixa de la creu. Però després de morir, ressuscita…
Xavier Moretó, rector.
Sense comentaris