Jesús, compadit, el tocà amb la mà i li digué: queda pur

16 Feb Jesús, compadit, el tocà amb la mà i li digué: queda pur

Diumenge 14 de Febrer de 2021, 6è diumenge del temps ordinari. Mc 1, 40-45

“Jesús, compadit, el tocà amb la mà i li digué: queda pur”
Jesús és compadeix, toca i cura

Avui, a l’evangeli, contemplem un altre signe polèmic de Jesús: és el fet de “tocar” als malalts. Polèmic i escandalós. En temps de Jesús “tocar” un malalt no només suposava un risc sanitari –i més tractant-se d’una malaltia com la lepra– si no que també era un risc religiós… Tocar un malalt –com tocar un mort o entrar a casa d’un pecador– suposava quedar impur i per sempre! Ho hem escoltat molt clarament a la primera lectura del llibre del Levític: “qui tingui el mal de la lepra ha d’anar despentinat i amb la cara tapada, ha de viure fora de la ciutat, i ha d’anar cridant: “impur, impur!” Una discriminació terrible! Certament, la lepra era incurable i molt contagiosa. Però aquí hi ha molt més. La doctrina de la puresa i de la impuresa, tan “gravada” en la ment del judaisme del temps de Jesús, suposava una exclusió, no només del àmbit social, si no també del religiós. Era com si Déu els hagués abandonat o, encara pitjor, els hagués castigat amb la malaltia… Aquí és on Jesús es revolta. Per aquí no hi passa! Déu no castiga en aquest món! Llavors és quan és compadeix –pateix amb el qui pateix– i el cura. I ho fa per contacte…

Tocar un malalt. Jesús s’arrisca, se la juga. Potser en el temps en que estem, patint aquesta pandèmia que ens està condicionant tant, podem entendre una mica més aquest gest. Ara que tots prenem tantes precaucions justament en mantenir les distàncies i en no tocar res amb les mans sense rentar-se bé abans, ens podem fer una mica més el càrrec del seu gest. Jesús estima tant, es compadeix tant que no té por d’arriscar-se. Tot un missatge de donació, ara que estem tan pendents de cadascú de nosaltres. Potser també una ocasió de valorar tot el que estan fent sanitaris, educadors, metges i tants d’altres que també se la juguen en el tracte amb les persones.

L’altre aspecte interessant de l’evangeli d’avui és aquest “no ho diguis a ningú” que Jesús adreça al malalt que acaba de curar. És l’anomena’t “secret messiànic”. Per què ho fa? No és moment de compartir i celebrar un fet tan gran? La raó és senzilla: Jesús no vol que és mal-interpreti el seu signe. Ell no és un “miracler”. Els miracles son signes podríem dir que anticipats del Regne. En el Regne de Déu ja no hi haurà més malaltia ni més mort. Jesús “avança” aquesta realitat i fa present aquest Déu que és enmig nostre, que ens coneix i pateix amb nosaltres, que només vol el nostre bé, que estima… No ens podem quedar mirant “bocabadats” el signe –com, a voltes, també fem nosaltres– sinó anar més enllà. Mirant així, en profunditat, “posant les llargues”, podrem arribar a fer la professió de fe que també ens relaten els evangelis i que, de fet, surt de la gent: “res d’això podria fer si Déu no estigués amb Ell…”

Xavier Moretó, rector.