Jesús començà d’enviar-los de dos en dos
22622
single,single-post,postid-22622,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Jesús començà d’enviar-los de dos en dos

15 Jul Jesús començà d’enviar-los de dos en dos

Jesús començà d’enviar-los de dos en dos

Diumenge 11 de Juliol de 2021, Diumenge XV del temps ordinari. Mc 6, 7-13

“Jesús començà d’enviar-los de dos en dos”
Un enviament a la missió que ens toca de prop

Seguim, com els darrers diumenges, contemplant la vida i el missatge de Jesús. Avui ens aturem en un aspecte fonamental: l’enviament. Jesús envia als deixebles a predicar. Després, en tornar, els preguntarà com ha anat. Ve a ser una mena de “lliçó pràctica”. Però l’evangelista ja ens avança el resultat d’aquest enviament. “Treien molts dimonis i ungien molts malalts que es posaven bons…” ens diu Marc al final de l’evangeli d’avui. Per tant, els deixebles també feien miracles…

Aquest enviament probablement està reflectint una cosa que passava aleshores. Els temps dels evangelis eren temps de persecució. En molts llocs eren rebutjats. Aquesta va ser una de les sorpreses que s’endugueren els primers cristians: els expulsaven dels llocs, àdhuc de les sinagogues! Ells, que creien que tot els poble jueu es convertiria… Amb el temps varen anar veient que havien de “desmarcar-se” del judaisme. Llavors els cristians d’Antioquia –els més avançats, avui en diríem “progres”– van començar de dir-se cristians. Fins aleshores és deien “els del camí”. Molt significatiu, no?

D’alguna manera, aquest enviament de Jesús als deixebles ens l’hauríem de fer nostre. També nosaltres som enviats. Tots tenim la missió d’anunciar la bona nova de Jesús.  El do de la fe –de la qual Pau en fa una gran lloança en la segona lectura– ha de donar el seu fruit. Lluny de pensar que la fe té per objectiu deixar-nos “tranquils i satisfets”, la nostra fe ha de comunicar-se. Més aviat hauríem d’estar una mica intranquils perquè molts encara no coneixen l’evangeli (i alguns, malgrat si el coneixen, no el viuen)

Cadascú veurà com ho ha de fer. En la majoria dels casos serà mostrar un estil de vida. Què –com ens diu els Fets dels Apòstols– la gent ens reconegui per la nostra manera de viure. Però pot arribar el cas de que algú ens faci la pregunta: tu, per què vius així? Llavors hauríem de respondre: és que jo soc cristià/na… Davant d’aquesta resposta, potser algú se’n riurà de nosaltres o ens menysprearà –com els hi va passar als deixebles de l’evangeli– però aquesta és la nostra missió. Potser no cal que ens expulsem la pols del camí –especialment a la ciutat– però haurem acomplert amb la missió que se’ns encarrega. Tanmateix, malgrat les aparences, alguna cosa sempre queda…

Xavier Moretó, rector.

 

 

 

 

Sense comentaris

Escriu el teu comentari