Italians
22426
single,single-post,postid-22426,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Italians

19 Mar Italians

Italians. Sant Ignasi de Loiola

ITALIANS
Seguim endavant, amb esperança i bon rotllo

Si hi ha una característica inherent a tot això que ens està passant és la variabilitat. Les pujades i baixades son constants. Llocs en que semblava que la propagació ja estava sota control, de sobte, experimenten un gran increment de contagis. És el cas de la Vall d’Aran. Els experts diuen que es degut a la variant anglesa, molt més contagiosa. Però el cas més greu ha estat a Itàlia. Tant és així que han tornat al confinament total, com nosaltres ara fa un any. Tot tancat. Només es pot sortir a comprar queviures i productes de primera necessitat. Ho faran durant tres setmanes. Un veritable gerro d’aigua freda. Ara que ja ens començàvem a “veure les orelles” amb el tema del turisme, que Europa està a punt de presentar la targeta anti-còbit per poder circular per la Unió Europea, que els hotels comencen tímidament a obrir, ara això, en un país com Itàlia, que “tira” tant del turisme. Feia impressió veure la Plaça de Sant Marc, a Venècia, amb els coloms com a únics transeünts… Tanmateix, segur que us preguntareu: i les vacunes? Què no funcionen?

El tema de les vacunes “té tela”. Cada cop en surten més però algunes les donen de baixa. És el que ha passat amb la d’Astra-exéneca, la d’Òxford. Ara l’han parat perquè sospiten que pot provocar trombosis, un dels efectes més acusats en els malalts de Còbit. Els experts diuen que s’han donat molt pocs casos, però… Per si de cas, l’han retirat temporalment. Aquesta vacuna és de les que millor funcionava. Tanmateix, també hi ha polèmica pel que fa a l’aplicació. Espanya –en contra del que fan els altres països europeus– continua vetant-la per a majors de 55 anys. Ja se sap, “Spain is diferent”. També és polèmica la tardança en la seva arribada. Les farmacèutiques no compleixen els plaços d’entrega. A voltes, fins i tot intenten enviar remeses a d’altres països que, presumiblement, paguen millor. És el cas d’una partida que anava cap a Austràlia i que van aturar a Itàlia, precisament…

El que està clar és que en tenim per estona. Més val armar-se de paciència i anar fent, dia a dia. Ahir em deia una noia, dependenta d’una benzinera d’un lloc tradicionalment turístic de l’interior: “la gent va venint, mica en mica, fins que ens tornin a tancar…”

Jesús ens diu a l’evangeli: “no us preocupeu pel demà. El dia a dia ja té prous maldecaps” Doncs això. Mirem de viure cada dia el millor possible. Això ja és molt. I fem-ho amb optimisme, comunicat esperança. Com diuen el joves: “de bon rotllo”. Tenir una actitud oberta i positiva és important. I, sobretot, no tancar-se! Jesús també ens ho deixa molt clar: “qui vulgui salvar la seva pròpia vida, la perdrà…”

Xavier Moretó, rector.

 

 

 

 

 

1Comentari
  • Guillermo Lázaro Gay
    Publicat 12:56h, 20 marzo Responder

    LA PANDEMIA
    Poco de nuevo se puede ya añadir a todo lo que se viene diciendo. Contagios, muertes vacunas, retrasos.
    Que en pleno siglo XXI, tengamos una pandemia medieval es una lección de humildad que desaprovecharemos. Podemos ir a la Luna y explorar Marte y enviar sondas, a nuestra galaxia, o extra galácticas, no lo sé. Mientras tanto, no sabemos, podemos o queremos, resolver los problemas de nuestro maltratado planeta. Si no fuera por los costes, convertiríamos la luna en el vertedero de la Tierra. De momento ya vamos dejando en su superficie la chatarra que enviamos, y en el espacio los restos de los cohetes.
    Para mayor gloria del hombre (y de la mujer, faltaría más, ahora que ya hemos de olvidar que hay sustantivos genéricos), para mayor gloria del hombre, decía, erradicaremos el Covid-19 con todas sus variantes, como se erradicó la viruela, o se dominaron unas cuantas enfermedades infecciosas más, aunque todavía tengamos la malaria (de países pobres), el sida, el ébola, y otras que no sé o no recuerdo. Justamente, nos enorgulleceremos de ello, sin acordarnos de que fue Dios quien nos creó inteligentes. Tan inteligentes que somos capaces de atrocidades impensables e indecibles, sin vergüenza, en otros campos de la biomedicina, o de la medicina sin bío.
    Cuando todo esto pase, una cosa habremos conseguido: habrá disminuido sensiblemente la población mundial, sin necesidad de recurrir al tradicional remedio de la guerra, con la ventaja de que, en las guerras, al menos antes, morían hombres jóvenes, productivos, económicamente valiosos, y ahora habrán muerto, sobre todo, viejos, enfermos crónicos, gentes consumidoras de recursos de las haciendas públicas, socialmente indeseables. Es como si la naturaleza se hubiera defendido de la superpoblación mediante una eliminación selectiva. Resulta sorprendente que la reacción de la sociedad haya sido contraria a su propio interés, movilizando recursos para combatir la epidemia, y curar a sus víctimas, con un coste evidentemente elevado. No se sabe si pensar que todavía hay un fondo de bondad en el hombre, de solidaridad fraternal, o malpensar que el lobby farmacéutico ha previsto unos beneficios muy oportunos.
    Entretanto, los que todavía no nos hemos contagiado, vacunados o esperando serlo, seguiremos confiando en que Dios siga librándonos de esta “peste perniciosa”, mientras “Caen a tu lado mil, Y diez mil a tu diestra; Mas a ti no llegará. Ciertamente con tus ojos mirarás Y verás la recompensa de los impíos. Porque has puesto a Jehová, que es mi esperanza, Al Altísimo por tu habitación, No te sobrevendrá mal, Ni plaga tocará tu morada” (Salmos 91,7-9). Aunque no debería apropiarme de un salmo pensado evidentemente para el Mesías de Israel.
    G. L.

Escriu el teu comentari