Homilia

14 Oct Homilia

“Vés a vendre tot el que tens i dóna-ho als pobres…”

L’evangeli que acabem d’escoltar –l’enomenat del jove ric– mai ens hauria de deixar igual. Tal com passa amb els trobaments personals de Jesús, com aquest, la persona que es troba amb Ell mai queda igual que abans. Hi ha un abans i un després. La necessitat de que aquest evangeli ens toqui prové de que tracta un dels aspectes més essencials del nostre ser cristià. Perquè nosaltres no som cristians com a conseqüència del compliment d’uns manaments –els que Jesús i el jove repassen abans de donar i rebre el “toc de gràcia”– si no per una vocació, per un do que es mostra en un seguiment. És justament el que Jesús li diu al jove després de que aquest digui que és un bon complidor (en d’altres evangelis es diu que ho fa per justificar-se…): “una cosa et falta. Vés a vendre tot el que tens… Després segueix-me” I aquest jove que era un bon jueu i molt religiós (avui diríem que era de missa diària) s’envà tot trist, amb el cap cot, perquè era molt ric. I Jesús –com ja ens té acostumats– aprofita l’ocasió per instruir als seus deixebles: “què n’és de difícil pels qui son rics d’entrar en el Regne de Déu!” Val a dir que l’exemple que posa Jesús del camell i l’agulla s’ha d’interpretar bé. Segons diuen alguns especialistes, mol probablement, Jesús es referia a una porta petita de la muralla de Jerusalem –l’agulla– per la que difícilment passava una persona… i molt menys un camell! Jesús empra imatges del seu temps per fer-se entendre i, com és natural, els deixebles queden sorpresos. Tanmateix, no queden sorpresos només per la comparació si no també per la frase. Com pot dir això Jesús quan tothom vol ser ric? I més encara en un context de pobresa com el d’aleshores, on les diferències entre rics i pobres eren tan escandaloses… I ara, no ens passa una mica el mateix?

Vivim en uns temps en que tothom vol tenir de tot, on tots aspirem a les màximes comoditats, on tot s’ha d’assegurar “per si de cas”. Doncs també en el nostre context social Jesús ens diu. “què n’és de difícil per un ric d’entrar en el Regne de Déu!” El missatge és molt senzill. No es tracta de vendre tot el que tenim i anar a viure sota un pont si no de no posar el cor en les coses! Aquell jove estava tan enganxat a les seves possessions, a la seva comoditat, que no va poder fer el que Jesús li demanava. No era lliure per fer-ho! Quan sabem ser despresos –especialment quan veiem persones necessitades–, quan sabem renunciar una mica a les nostres comoditats –i no només de diners o coses si no també de temps, per posar un exemple–, quan sabem gastar-nos una mica pels altres buscant el seu bé, llavors estem en la línia que Jesús va proposar a aquest jove de l’evangeli. Llavors entrem en la dinàmica de les benaurances. Fixeu-vos, hem passat dels manaments a les benaurances… De fet alguns diuen que en les benaurances hi son tots els manaments. Vet aquí perquè hem cantat les benaurances durant la comunió! No es fruit d’una dèria del mossèn (tot i que sempre m’ha agradat) Era un dels cants recomanats pel CPL (Centre Pastoral de Litúrgia) per aquest diumenge…

Xavier Moretó, rector