Homilia la importancia del servei
22695
single,single-post,postid-22695,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Homilia la importancia del servei

21 Sep Homilia la importancia del servei

homilia Sant Ignasi de Loiola

Diumenge 19 de Setembre de 2021, Diumenge XXV de durant l’any. Mc 9, 30-37

“Si algú vol ser el primer, ha de ser el darrer i servidor de tots”
La importància del servei

Avui, a l’evangeli tornem a escoltar un altra anunci de la passió… i, un altra cop, els deixebles no ho entenen. Tanmateix, podríem pensar que no ho volien entendre. Com diu la dita: “no hi ha pitjor sord que el qui no vol escoltar”. En aquest evangeli es veu clarament que els deixebles no estaven per la labor. El seu pensament estava en d’altres coses, concretament en el lloc que ocuparien en l’escalafó del Regne del que Jesús parlava. “Quin serà el nostre lloc?” “Què haurem de fer?” “Quan començarà?” “Què en traurem?”L’afany de protagonisme, tan nostre…

Certament, Jesús i els deixebles parlaven llenguatges diferents. Jesús vol fer-los “tocar de peus a terra” però no se’n surt. D’aquí la contundència en la resposta, a veure si així…: “si algú vol ser el primer que es faci ell darrer” I per si no n’hi hagués prou posa un nen com exemple: “qui acull un nen en nom meu, acull al qui m’ha enviat” No hi pot haver res més oposat que això! I és que el més important és l’actitud de servei, la donació, no els èxits. És el que Jesús va fer tota la vida. Un contravalor molt clar! En un mon com el nostre, tan competitiu, on una de les coses que més compta és ser el primer, aquesta resposta de Jesús dona per pensar i en particular en la nostra església, en les nostres comunitats. També nosaltres busquem, a voltes, els primers llocs!

El servei, més encara, l’avançar-se a servir, especialment en vers els més necessitats. Una actitud bàsica en els cristians. I és que ens ve directament d’Ell. Recordem el rentament de peus: “si jo us rento els peus molt més vosaltres. Us heu de rentar els peus els uns als altres” els diu als deixebles. En aquell moment, els deixebles tampoc ho varen entendre del tot però de ben segur que se’ls va quedar gravat. De fet, tots acabaren donant pròpia la vida…

Xavier Moretó, rector

 

 

1Comentari
  • Guillermo Lázaro Gay
    Publicat 15:40h, 23 septiembre Responder

    EL PRIMERO
    La vida al revés. Quizás esa fuera una descripción buena de la vida cristiana. Pero desgraciadamente, como escribía en otro “comentario” (25/07/2021), no hemos sido educados para ello. No es una excusa, ciertamente, pero podría ser un atenuante. Se nos ha predicado la humildad, pero se nos ha exigido sobresalir. Se nos ha predicado servir, pero se ha premiado la competivivad. Puede que no sean términos incompatibles, pero en nuestra sociedad no existe la compasión. Más bien la ley de la selva. Un ejemplo evidente lo tenemos en la política, y hasta en la misma Iglesia si se me apura, como apuntaba en la homilía el mosén. Luego viene la hipocresía. Porque delante del que ha triunfado, de “un primero” todos bajamos la cabeza. Falta entre nosotros el niño que grite que “el rey va desnudo “, desnudo de virtudes cristianas se entiende. Además, es feo señalar, e incluso se diría que era falta de caridad por parte de él que lo hiciera.
    Como acababa en el escrito que he citado, es difícil ser cristiano: no se puede servir a dos señores, al mundo y a Dios. Ya lo decía el viejo catecismo: Los enemigos del hombre son tres, mundo, demonio y carne, y los tres son señores que exigen adoración. En todos los ámbitos sin embargo hay personas que con la ayuda de Dios lo han conseguido. Cristianos tan excelentes que están en el Santoral para ejemplo de todos nosotros.
    G.L.

Escriu el teu comentari