Homilia

11 Nov Homilia

“Aquesta viuda pobre ha donat més que tots…”

L’evangeli que acabem d’escoltar és un d’aquells evangelis que hauríem de tenir d’alguna forma “interioritzats”. És un evangeli important perquè il·lustra molt bé una actitud fonamental en el cristià: el despreniment, fins i tot podríem dir la donació de la pròpia vida. No és casualitat que Marc posi aquest episodi pràcticament a les portes de la passió, on Jesús donarà la seva vida. D’alguna manera, darrera aquestes dues monedes que dóna la dona de l’evangeli hi va la seva pròpia vida. Era tot el que tenia…

Aquest evangeli té dues parts: la primera on Jesús fa notar –o, més aviat, denuncia– l’actitud hipòcrita dels fariseus, més pendents d’aparentar i del que dirà la gent que de fer el bé a les persones, i la de la viuda pobre, que fa un gest pràcticament desapercebut però d’una gran autenticitat. El contrast és clarament intencionat. Molt probablement reflecteix una situació històrica: en el Temple, els rics donaven per ser ben vistos de la gent –segurament proclamant-ho a grans veus– mentre que tothom els mirava i els lloava bocabadats i morts d’enveja. “Aquests si que son bons” deurien dir. Tothom pensava això menys Jesús… Ell es va adonar d’un detall que probablement ningú més va veure i de la observació a la lliçó: “aquesta viuda a donat més que tots perquè era tot el que tenia”. Com en d’altres ocasions, els deixebles varen quedar ben  sorpresos. Com hem vist en d’altres diumenges Jesús sorprèn, fent afirmacions contra el rics, a favor de la indissolubilitat del matrimoni i lloant les viudes pobres… Tot contra-valors.

També pot ser un advertiment per a nosaltres. De fet ho és per a les comunitats a qui va adreçat l’evangeli: vigileu de no fer les coses per ser ben considerats! Com diu Jesús en d’altres fragments dels evangelis: “ja tenen la seva recompensa… Tu, quan facis almoina mira que la teva amb esquerra no sàpiga què fa la dreta i el teu Pare, per a qui no hi ha secrets, t’ho recompensarà…”

Xavier Moretó, rector