Homilia

28 Oct Homilia

“Vés, la teva fe t’ha salvat!”

L’evangeli del cec Bartimeu és un d’aquells evangelis que hauríem de tenir “gravat”, i no només en el cap sinó, sobretot, en el nostre cor perquè toca un dels aspectes més fonamentals de la nostra fe. Un dels sants més grans de l’Església, Sant Tomàs d’Aquino, doctor de l’Església, parlava dels “ulls de la fe”. Amb la nostra fe hi podem veure però d’un altra manera… La fe és un do i, per tant, el podem demanar en la nostra pregària, però la visió de la fe, també. És el que fa Bartimeu: “Senyor, què hi vegi!” Fixem-nos que la curació fa que Bartimenu, a partir de llavors, “segueixi” Jesús, és a dir, es feu deixeble seu. Marc ens ho diu clarament: “i el seguí en el seu camí” Al principi del cristianisme, als cristians se’ls coneixia com els “seguidors del camí”. Si recordem la paràbola del bon pastor se’ns diu que les ovelles reconeixen la seva veu i el segueixen. Ser cristià és seguir-lo a Ell, el bon pastor, que va al davant, que ens mostra el camí, i cuida les seves ovelles…

També és significatiu que el cec Bartimeu, que era un captaire, no demana diners a Jesús, sinó que, en el fons, li demana un altra cosa molt més gran: la visió nova, la vida que ve d’Ell, recuperar la dignitat perduda… i que l’accepti entre els seus. Bartimeu decideix passar de la vida de captaire –una vida passiva, humiliant, depenent dels altres– a una vida humana, activa, digna, la que pertoca a tota persona pel sol fet de ser-ho. Com en d’altres ocasions, Jesús fa possible recuperar la dignitat de les persones. Aixeca’t! els hi diu sovint als malalts. És inevitable pensar en els nostres pobres, aquells que es posen a la porta a demanar. És digne, propi de les persones, demanar així? I encara, realment els estem ajudant? No estarem perpetuant la seva dependència? Certament, mentre els hi donem diners no buscaran d’altres fons d’ingressos, ja en tenen una de segura! I això per no parlar de les organitzacions que s’aprofiten dels captaires i en fan un negoci. No seria millor donar els nostres diners a les ONG’s que s’hi dediquen –algunes d’Església, com Arrels, dedicada als captaires i la gent que viu al carrer– i que coneixen la realitat dels qui demanen? Aquestes si busquen reinserir a les persones i, com feia Jesús, retornar-los la dignitat perduda, que tornin a ser persones “dempeus”, que es puguin valdre per elles mateixes…

Tanmateix, aquest evangeli també ens posa una mica davant nostra, com un mirall. Quines son les nostres foscors? En quins aspectes ens cal “veure-hi més clar”? A voltes fem dels fet religiós una experiència privada, individual, personal, sense implicació en el món. Però Jesús ens demana que transformem el món, que ens fem cooperadors del seu Regne! Potser sigui una foscor que cal il·luminar. Reconèixer les nostres foscors, els nostres dubtes, adonar-nos de que, a voltes, ens creiem massa segurs, que ho volem tenir tot controlat, no només ens ajuda a entrar en un esperit de conversió –tant fonamental en el cristià– sinó que també ens fa més assequibles, més propers a les persones, en definitiva, més humans… i més cristians. Ens fa adonar que el missatge cristià és profundament humà. En el fons, aquí és vers on apunta la petició de Bartimeu: veure-hi més clar i fer-se un dels seus.

Xavier Moretó, rector