Homilia 20 juny
22601
single,single-post,postid-22601,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Homilia 20 juny

22 Jun Homilia 20 juny

“Qui deu ser aquest que fins i tot el vent i l’aigua l’obeeixen?”

Diumenge 20 de Juny de 2021, Diumenge XII temps ordinari. Mc 4, 35-41

“Qui deu ser aquest que fins i tot el vent i l’aigua l’obeeixen?”
Jesús és Déu amb nosaltres

Seguim en aquest diumenge contemplant la vida i el missatge de Jesús. Avui el veiem apaivagant les aigües embravides. Tot i que el relat de Marc està ple de simbolismes, certament alguna cosa va passar en el llac aquell dia. Tanmateix son símbols en sentit fort, és a dir, son el que signifiquen. Simbòlic no vol dir aparent o de segona classe. Per exemple, la barca és l’Església, el mar és el mal, el vent contrari son les dificultats de la vida. Per tant, Jesús venç el mal del món i si ens fiem d’ell –que és qui porta el timó– farem grans coses però si només confiem en les nostres forces… Els cristians de la comunitat de Marc –que és a qui anava adreçat el seu relat– ho deurien entendre de seguida. Eren comunitats perseguides. “Senyor, ens enfonsem!” Jesús els retreu la seva poca fe.

Els deixebles passen por. El salm d’avui ja ens ha preparat. “Es veien al cel, es veien al fons, i extenuats de mareig, no es tenien drets” i afegeix: “en les seves penes cridaren al Senyor i els salvà d’aquell perill”. És el que acostumem a fer també nosaltres. Quan les coses van a mal dades ens recordem de Déu però després… Una fe que podríem dir-ne “instantània”, molt del nostre món “de la immediatesa”. Jesús els retreu als deixebles la seva fe “instrumental”, que quan les coses van malament “fa figa”.  Però Ell confia, té pau, i dorm enmig de la tempesta.

Aquest fragment recorda una mica aquell en que, després de la multiplicació dels pans Jesús retreu als seus deixebles que el segueixen perquè “han menjat i quedat tips” però sense entendre el signe que acabaven de veure. I és que, com ens diu Sant Pau en la segona lectura d’avui, la nostra fe abarca tota la vida, no tan sols un instant. De fet és un canvi de vida…

Tanmateix, encara es pitjor la pregunta que es fan els deixebles al final del fragment d’avui: “qui és aquest…” Malgrat ja portaven un temps convivint amb Ell, no sabien qui era. No el coneixien…

I nosaltres, sabem qui es Ell? Sabem confiar-li la nostra vida? Sabem buscar la seva presència enmig nostre en tot moment i no només en temps de tempesta?

Xavier Moretó, rector.

 

 

 

 

 

Sense comentaris

Escriu el teu comentari