Homicat

01 Mar Homicat

Dg 1 de Març de 2019, 1er de quaresma. Lc 4, 1-13
“L’Esperit el conduïa pel desert i era temptat”

Comencem en aquest diumenge el temps de quaresma. De fet, el dimecres ja ho varem fer amb la imposició de la cendra. La cendra ens recorda la nostra realitat –la nostra veritat que deia Sta Teresa–, que no som tan importants com a voltes ens pensem i que, a voltes, el nostre món ens vol fer creure. Som febles, ens equivoquem i també som capaços de perjudicar als altres, i a nosaltres mateixos. Durant la quaresma parlarem de conversió però sempre ho fem des de la nostra realitat. En una expressions molt nostres: “toquem de peus a terra”i no fem “volar coloms”.

Avui hem escoltat a l’evangeli el relat de les temptacions. Jesús va al desert i durant quaranta dies –imatge dels quaranta anys que el poble d’Israel va passar al desert– va ser temptat. Jesús “fa” desert. El desert és el lloc de l’absència, de la solitud i del desencís. També a nosaltres ens pot passar. Hi ha moments en que ens podem sentir abatuts, que potser passem per alguna crisi de fe, que no hi veiem clar. Aquesta també ha estat una experiència que han tingut molt sants de l’església. Sant Pau diu en les seves cartes: “jo sé de qui m’he fiat” Precisament Pau ho diu en un moment de dubte. Recorda quan “hi veia clar” i això l’ajuda a continuar. També Jesús va passar per un moment de buidor, d’absència. A la creu –ho veurem el divendres sant– Jesús diu: “Déu meu, perquè m’heu abandonat” però acaba fen un acte de fe. Per tant, si ens passa, la millor actitud és justament la confiança. És el que diem en el parenostre: “facis la vostra voluntat”. És la pregària de Jesús a Getsemaní. En veure clarament que va cap a la creu, li demana a Déu “si és pot fer d’un altra manera” i acaba dient-li: “que sigui com Tu vols”. I és que Déu hi és en aquests moments de desert, d’absència i desencís. Aquest és l’esperit de les benaurances…

Tanmateix, hi ha també un aspecte interessant en aquest relat de les temptacions: el discerniment. Podríem dir que Jesús es retira i des de el silenci i la pregària cerca una resposta: què he de fer? Com fer el que Déu em demana? Com realitzar aquest Regne que el Pare em demana que dugui a terme? Llavors és quan se  li plantegen diverses opcions: l’èxit, el poder, l’espectacularitat… Però Jesús no triarà cap d’aquests camins. Jesús triarà el camí de la senzillesa, de la humilitat, de la donació d’un mateix. El camí de la creu, el més difícil… I, des de llavors, aquest també serà el nostre: creu i resurrecció.

Durant la quaresma acompanyem Jesús que va cap a la creu i –de retruc– aprenem també nosaltres a portar-la. Ja ens ho diu Jesús a l’evangeli: “qui vulgui ser deixeble meu que prengui la seva creu i m’acompanyi” Ara bé, no estem sols. Ell ens ajuda a portar-la. Però Jesús ressuscita des de la creu. Ens preparem per celebrar el misteri de mort i resurrecció de Jesús i aprenem nosaltres a fer el mateix. Com diu St Pau, ser cristià és un continu “morir i ressuscitar”, morir a l’home (i dona) vells per ressuscitar a l’home (i dona) nous. Jesús és l’home nou…

Xavier Moretó, rector.