Homicat

23 Feb Homicat

Dg 23 de Febrer de 2020, 7è diumenge del temps ordinari. Mt 5, 38-48
“Jo us dic: estimeu als enemics”

L’evangeli que acabem sentir és un dels més contundents –i polèmics– que podem escoltar. Jesús no en té prou de manifestar la seva autoritat –la seva expressió “ja heu sentit a dir, doncs jo us dic” de Mateu– sinó que, en la mateixa línia, depassa la mateixa Llei del Talió, tan sagrada pel judaisme. L’”ull per ull, dent per dent” queda superat pel que diu Jesús: “estimeu als enemics, pregueu pels qui us perjudiquen”. Certament deuria causar una gran polèmica en els seu temps. Amb raó creien que Jesús venia a “carregar-se” la llei i els profetes! Però, com ja escoltàvem diumenge passat, Jesús diu clarament que no ve a abolir la llei sinó a donar-li compliment. De fet, l’estimar als enemics no era nou. En la primera lectura del llibre del Levític se’ns diu una cosa semblant: “estima als altres com a tu mateix”… a tots els altres, també els qui ens fan mal.

Val a dir que, en el seu moment, la Llei del Talió va ser un avenç. La costum era “tornar més mal que el que t’han fet”. Per tant, “tornar el mateix mal” era un progrés. És una mica semblant al que passa en l’actualitat. En el nostre món està acceptat el fet de tornar-s’hi quan te la juguen i si pot ser més fort, millor. Així no te la tornaran a fer… És una mena d’actitud d’auto-defensa, que ja s’ensenya als nens de petits. No es estrany. En una societat tan competitiva com al nostra, és normal ensenyar a voler ser el primer, el millor, i, en conseqüència, a defensar-se dels atacs. Només cal adonar-se del clima imperant en el món laboral, on l’important és pujar, si cal a costa dels altres… Per això podem dir sense por a equivocar-nos que les paraules de Jesús segueixen estant d’actualitat i segueixen essent escandaloses…

Però quan sabem complir-les, quan aconseguim perdonar a qui ens vol mal, igual que quan posem l’altra galta o donem més del que està establert, cercant el bé de l’altre –i sense esperar res a canvi– llavors som llum enmig de la foscor. Segurament que la gent, en veure aquesta actitud, primer es sorprèn –o se’n riu i ho menysté– però potser després, en adonar-se de la bondat que hi ha al darrera… i això atrau. De forma semblant passava amb Jesús. La gent el seguia, volia escoltar-lo. Confiava en Ell perquè era un home “que feia el bé”. En això no hem canviat tant. La bondat segueix atraient a la gent, segueix “fent forat”. Un cop més, el missatge cristià és profundament humà. Tanmateix, també va una mica més enllà perquè ens promet una felicitat i una llibertat que ningú més pot donar. Perquè quan som capaços de perdonar o de posar l’altra galta –o de ser despresos– esdevenim més lliures… I és que la bondat allibera.

Xavier Moretó, rector.