Homicat 6 desembre 2020
22211
single,single-post,postid-22211,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Homicat 6 desembre 2020

06 Dic Homicat 6 desembre 2020

20201206 Homicat Sant Ignasi de Loiola

Diumenge 6 de Desembre de 2020, 2on d’Advent. Mc 1, 1-8
“Aplaneu el camí per al Senyor!”

L’homilia d’avui ens aconsella que preparem el camí per Nadal. Traiem els obstacles

Seguim fent els nostre camí de l’Advent, camí cap el Nadal. Avui “entra en escena” un gran personatge: Joan Baptista. L’evangelista Marc ens el posa només començar el seu evangeli. Marc no té un relat del naixement ni de la infància de Jesús com els altres evangelis. L’evangeli de Marc sorprèn per la seva austeritat i senzillesa. Podríem dir que “va per feina” i vol deixar les coses clares tant bon punt comença el seu relat: “el designi de Déu –manifestat pels profetes– s’està complint!” És un dels propòsits fonamentals dels evangelis. L’altra és transmetre els missatge a les comunitats, un cop han desaparegut els testimonis oculars, els qui varen estar amb Ell… Precisament Marc va ser el primer en explicar les coses així. Podríem dir que ell “es va inventar” el gènere evangèlic. Lluc i Mateu “el tenien davant” i el segueixen quan fan el seu relat. Pel que fa a l‘evangelista Joan, ja és un altra cosa, però el més probable és que també li va arribes alguna còpia de Marc…

Tanmateix, el que sorprèn de Marc, apart de la seva senzillesa, és que ja ens parla directament de l’Esperit. Probablement, al darrera hi havia una certa polèmica: quin és el veritable baptisme, el de Joan o el de Jesús? Per què, segurament, Jesús també batejava… Per a Marc no hi ha dubte: el de Jesús. Joan batejava només amb aigua mentre que Jesús ho feia amb l’Esperit Sant…

L’Esperit és la clau. Sant Pau diu en les seves cartes que ni tant sols la pregària és ben bé nostra. És l’Esperit el qui prega –gemega, diu Pau– en cadascú de nosaltres. Igualment creiem per l’Esperit. La fe és un do de l’Esperit. Val la pena recordar-ho, especialment enmig d’un món com el nostra, tan voluntarista, que sembla que digui que, amb el nostre esforç, tot ho podem. Tanmateix, amb la que estem passant, això està quedant una mica en dubte. No ho podem tot…

I l’Esperit és el que ens fa dir: Ell és el que esperem, Ell és el que dona sentit a la meva vida. Ell és “Déu amb nosaltres” direm per Nadal. I l’Esperit és el que també ens ajuda a donar testimoni. Ho veurem per Pentecosta, al final d’aquest any litúrgic que, tot just, acabem de començar.

Xavier Moretó, rector.

 

 

 

1Comentari
  • Guillermo Lázaro Gay
    Publicat 12:46h, 08 diciembre Responder

    MARCOS 1
    Todas las homilías con las que el mosén nos instruye son buenísimas evidentemente, pero me imagino que, como pasa siempre hay días en que le salen más “redondas” que otros. Bien, pues a mi pobre parecer, ésta es de las mejores. ¿Qué se puede añadir, que no sea impertinente o redundante? ¿Qué se puede comentar que no esté ya mejor explicado en ella?
    Para que, si pongo algo mío, no se note tanto la diferencia, me limitaré a cortar y pegar un párrafo que he encontrado y que me parece un buen resumen:
    “El Evangelio (de Marcos) nos exhorta a convertirnos y a creer (1,15), a decidirnos por la doctrina de Jesús (8,38), a entender sus obras como signo de la gloria futura, y a considerarle a él mismo como la epifanía de Dios en este mundo”.
    G.L

Escriu el teu comentari