Homicat

01 Sep Homicat

Dg 1 de Setembre de 2019, Diumenge XXI temps ordinari, Lc 14, 1.17-14
“Tothom qui s’enalteix serà humiliat, però qui s’humilia serà enaltit”

L’evangeli d’aquest diumenge té dues parts ben diferenciades. Son dues paràboles, l’una que fa referència a una boda i un altra a un convit. Com ja ens té acostumats, Jesús pren situacions quotidianes, normals en el seu temps, per mostrar-nos la realitat del Regne que ens va venir a anunciar.

En la primera part, es dona una situació normal i lògica: els convidats a la boda es van situant, els més importants en els primers llocs i els de “2ª classe” en els darrers. Era una situació normal, llavors i potser també ara. I aquí apareix el primer “contravalor”: “mireu de seure en els darrers llocs, no en els primers” diu Jesús. De ben segur que quedarien ben sorpresos d’aquesta afirmació, sobretot els deixebles. Tothom vol ser el primer! Com pot ser que ens digui això? Jesús apel.la a raons pràctiques: si et poses en els primers llocs i no et correspon, passaràs vergonya. En canvi, si et poses en els darrers i et correspon un lloc més alt quedaràs bé… Qui s’humilia serà enaltit. Tanmateix, el fons de la qüestió és més punyent: els primers son els autosuficients, els qui son superiors, els qui mereixen el lloc. En canvi els darrers son els qui –com surt en un altra paràbola, la del fariseu i el publicà–, no s’atreveixen ni a aixecar els ulls al cel per pregar. Els primers son els qui fan mèrits –una indirecta als fariseus– mentre que els segons son els qui creuen que tot és do, que no hi mereixen res.

La segona part encara és més punyent que la primera. Fa referència a la recompensa. Qui fa el bé esperant la contra-partida –tant propi de les nostres relacions humanes– no està en la línia del Regne. “Ja tenen la seva recompensa” diu Jesús amb una certa duresa. És la mateixa frase que Jesús “penja” als qui preguen per ser ben vistos dels altres. Tanmateix, el fons és un altra: Déu té preferència –quasi debilitat– pels humils i febles. És el gran contravalor, que travessa tota la bíblia. És com Jesús va viure. No va néixer en un palau sinó en una cova i va morir com un lladre.

Cal reflexionar-hi sovint en aquests contravalors. Ens hi va la comprensió del missatge de Jesús i el nostre propi testimoni enmig d’un món que, certament, tot i algunes excepcions, no els viu gaire…

Xavier Moretó, rector