Homicat

21 Jul Homicat

Dg 21 de Juliol de 2019, Diumenge XVI temps ordinari, Lc 10, 38-42
“Maria ha escollit la millor part”

Seguim, en la lectura continuada de l’evangeli de Lluc, escoltant recomanacions per a la nostra vida, uns consells molt directes. La setmana passada ja escoltàrem el relat del bon samarità, un relat que sempre ens ha d’interpel·lar. Certament, si no som capaços d’aturar-nos davant els més necessitats –i no només per raons econòmiques– potser no haurem entès l’evangeli… Avui Lluc posa en boca de Jesús un “toque” molt significatiu en relació a la importància de ser contemplatius. Perquè l’evangeli d’avui no és un dilema entre l’acció i la contemplació. Sovint s’ha explicat malament. Tant l’acció com la contemplació son importants. Tanmateix, també és important saber quan s’ha de fer l’una i l’altra. Jesús li ve a dir a Marta que aquell no era el moment de l’acció sinó de la contemplació. “Maria ha escollit la millor part”

Tenir una actitud contemplativa és molt important, especialment si ens diem cristians. Vivim en un món que privilegia molt l’acció. Tot es fer coses i distreure’s. Fins i tot davant la pèrdua d’una persona estimada i la necessitat de fer el dol sempre hi ha algú que diu: “fes coses, estigues ocupat/da i se’t passarà!” Qualsevol psicòleg diria que això no és gaire recomanable. També els hi ha que davant una depressió dirien el mateix. Pel cristià aquest activisme pot ser particularment greu perquè et pot abocar a una “acció per l’acció” que dur a no conèixer el que Déu vol i això ho és tot! Com podem discernir si no som capaços d’aturar-nos i pensar: “què estic fent? Què haig de fer? Què vol Déu que faci?” Això és particularment greu pel que fa a les comunitats i a la mateixa Església. Si no som capaços de discernir, de confrontar la vida i l’evangeli, podem fer moltes coses –i quedar molt satisfets per fer-les– però n’encertarem poques. Ja els hi deia Jesús als seus deixebles: “si no esteu units a mi no donareu fruit”.

Un espai privilegiat pel discerniment i la contemplació és la pregària. La pregària és molt més que demanar i donar gràcies com se’ns va ensenyar de petits. Pregar es entrar en comunió amb Déu. Dedicar uns estona a la pregària personal és molt important perquè ens permet viure la contemplació durant tot el dia. L’Església ha adoptat la pregària de Jesús –els salms– per mantenir aquesta presència. El Concili Vaticà II recomana a tots els cristians –i no només a mossens i religiosos/ses– de fer la pregària de les hores. Tanmateix, dedicar un temps a la pregària pot ser tan senzill com oferir el dia al matí i donar gràcies al vespre. Déu no necessita grans discursos. Ja sap el que ens cal. Però nosaltres potser si que necessitem la seva presència. La pregària és més necessària per a nosaltres que per a Ell…

Xavier Moretó, rector