Qui no és contra nosaltres és amb nosaltres
22701
single,single-post,postid-22701,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Qui no és contra nosaltres és amb nosaltres

28 Sep Qui no és contra nosaltres és amb nosaltres

 homilia Sant Ignasi de Loiola

Diumenge 26 de Setembre de 2021, Diumenge XVI de durant l’any. Mc 9, 38-43

“Qui no és contra nosaltres és amb nosaltres”
Mirar de incloure, no d’excloure

Les lectures d’avui –especialment la primera i l’evangeli– ens parlen d’un aspecte fonamental: el estar oberts per acollir, per incloure, no per excloure. Jesús ens ho deixa molt clar a l’evangeli: “qui no està en contra, està a favor”. Però també Moisès ens ho deixa ben clar: “tan de bo tot el poble profetitzés!”. En lloc de creure’s en possessió del do de profecia, el desitja per a tots! Obertura, no exclusió. Una veritable vacuna –ara que n’estem tan familiaritzats– contra el sectarisme…

A l’evangeli, com és costum, els deixebles “naveguen” una mica. Han renyat a uns que és valien del nom de Jesús per fer miracles sense permís. En un paral·lel –és a dir, el mateix fragment però de Mateu o Lluc– encara és pitjor: “Voleu que fem baixar foc del cel i els elimini?” li diuen els deixebles a Jesús. Però la frase clau de l’evangeli d’avui pel que fa a la qüestió és: “per què no son dels nostres…” Típic de les sectes… Jesús –també com és costum en Ell– descol·loca un cop més als seus deixebles. I no només això, ho fa amb contundència: “qui allunyi un d’aquests petits perquè tenen fe, més val que el tirin al mar”. Una lliçó semblant a la dels nens del diumenge passat. De ben segur que als deixebles se’ls deurien pujar els colors un cop més…

Les frases finals del fragment d’avui –certament dures, que provoquen una mica de repelús– cal subscriure-les en el context de la comunitat de Marc. Els entesos diuen que son frases simbòliques que, probablement, fan referència a membres de la comunitat que no estaven per la labor que diu Jesús en l’evangeli, que escandalitzaven i perjudicaven a la resta. Marc insinua que, en aquests casos és tan greu que seria lícit fer-los fora de la comunitat. “Si la teva ma et fa caure en pecat, talla-te-la” Una advertència seriosa, també per a nosaltres…

Xavier Moretó, rector.

 

 

 

 

 

1Comentari
  • Guillermo Lázaro Gay
    Publicat 12:27h, 02 octubre Responder

    El ACOGIMIENTO
    Cuesta ejercerlo sin adulteración. Porque lo primero es el amor. Primero se ama al diferente, luego, como consecuencia, se le acoge, Como se le ama tal como es, se le acoge sin quererlo cambiar, sin asimilarlo, sin hacerle el favor de mejorarlo. Se le acoge y su diferencia nos enriquece. No es fácil, si estamos convencidos de nuestra superioridad. Que no sea de los nuestros importuna a los de la secta, los puristas, los nostálgicos de una sociedad de individuos con ocho apellidos…Pero, nos preguntamos ¿Y la fe?, ¿Dónde queda aquello de “…llevar almas de joven a Cristo, inyectar en sus pechos la fe…” (inciso breve: ¡que antiguas suenan estas palabras!, solo algún viejo al que su nieto le enseñe esto, sabrá a qué me estoy refiriendo). Bien, pues sí. Como cristianos debemos comunicar la fe que profesamos al que no la tiene Todos somos apóstoles. Pero seamos prudentes. El mejor apostolado se ejerce con el ejemplo. Seamos irreprensibles (1 Cor 1, 8). Sirvámonos de la conciencia de que nos vigilan para vigilarnos nosotros mismos. Hagámonos mejores, siempre es momento para mejorar. Intentemos que nuestros actos reflejen nuestra fe.
    G.L.

Escriu el teu comentari