Homicat 24 maig 2020
21817
single,single-post,postid-21817,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Homicat 24 maig 2020

24 May Homicat 24 maig 2020

20200524 homicat Sant Ignasi de Loiola

Diumenge 24 de Maig de 2020, Ascensió del Senyor. Mt 28, 16-20
“Jo seré amb vosaltres fins a la fi del món”

Estem a punt d’acabar el temps de Pasqua. El proper diumenge celebrarem la gran festa de la Pentecosta, el do de l’Esperit que ens fa apòstols, testimonis de resurrecció. De l’experiència pasqual a l’enviament. Son les paraules d’avui de Jesús a l’evangeli: “aneu per tot el món anunciant la bona notícia i batejant…” Justament, en la situació que tots estem vivint –i molts patint més que d’altres– aquestes paraules tenen una gran vigència. Els cristians tenim una missió: anunciar l’evangeli, especialment quan hi ha desolació i desencís…

Si una cosa ens ha deixat aquesta pandèmia –a part de la tragèdia experimentada per molts en forma de malaltia i de mort– és una certa sensació de inseguretat, de provisionalitat, de incertesa en l’esdevenidor. Queden lluny aquella seguretat, aquell “saber el que vols fer” i dur-ho a terme, aquella competitivitat, aquell “cadascú a lo seu”, aspectes tan típics de la nostra societat avançada. Moltes d’aquestes qüestions han quedat una mica “qüestionades”, valgui la redundància. En aquest ambient els cristians podem fer molt per comunicar esperança, per donar una mica de llum, no per tornar a la seguretat d’abans si no per aprendre, justament, a viure en la inseguretat. Per què ser creient és precisament moure’s en la certesa –que no seguretat– de la fe.

Hem entrat en un temps de reconstruir, de refer ponts, de tornar a començar. Hi ha un aspecte que fa molt necessària aquesta actitud i que ens toca molt de a prop: tota la gent que no ha pogut acomiadar-se dels seus familiars i amics que han patit la malaltia i que han mort. I no només és no poder dir adéu si no també no poder fer el dol. Tot això s’ha de reconstruir. Les misses de funeral seran importants però també la nostra actitud. Saber transmetre esperança davant la malaltia i la mort. Què hi ha més genuïnament cristià que això?

Jesús ens diu: “aneu a anunciar la Bona Nova!” Siguem llum i esperança enmig del nostre món. Fem-nos càrrec de la situació actual, especialment a prop dels qui més pateixen. Llavors –com ens diu Isaïes– naixerà un llum en nosaltres que il·luminarà tot el nostre voltant.

Xavier Moretó, rector

Sense comentaris

Escriu el teu comentari