Homilia

23 Sep Homilia

Diumenge 23 de Setembre de 2018, XXVè de durant l’any. Mc 9, 30-37

“Qui acull un d’aquests nens perquè porta el meu nom, m’acull a mi…”

En l’evangeli d’aquest diumenge ens trobem amb un altra anunci de la passió. Si el diumenge passat Jesús els diu clarament als deixebles que tot allò acabarà malament i es troba amb la reacció de Pere que no ho accepta, avui veiem com els deixebles, a part de no fer-ne cas –fan veure que no el senten–, van una mica “a la seva” i discuteixen qui serà el primer…  Una reacció molt humana. Era molt lògic pensar que davant l’èxit que tenia Jesús, del bé que feia arreu on anava, de la gentada que el seguia, tot havia d’anar bé, i que les autoritats polítiques i religioses l’acabarien acceptant, que el farien rei. Fins hi tot era normal pensar que Jesús triomfaria políticament, que alliberaria al poble de l’opressió que patia de part dels romans. Però aquest no era el messianisme de Jesús. També això els hi deia clarament però ells no volien escoltar. Per això també tenia el seu sentit posar-se d’acord amb els llocs que havia d’ocupar cadascú. Com ho farem? Com ens organitzarem en aquest regne que ve? L’evangelista Marc ho contraposa amb tota la intenció: l’anunci de la passió i la incomprensió dels deixebles. Només ho entendran –i en donaran testimoni– quan hagin fet l’experiència pasqual, quan hagin vist Jesús morir a la creu i l’hagin reconegut com a ressuscitat. Llavors “se’ls obriren el ulls per comprendre…” La ocasió era perfecte: “si algú vol ser el primer que es faci el darrer i servidor de tots…” I per això Jesús posa un nen com a model: “qui acull un d’aquests nens perquè porta el meu nom m’acull a mi i al qui m’ha enviat” Ras i curt: si no us feu com els nens no “pillareu” res de les coses de Déu, com diuen els joves.

El Regne que Jesús anunciava és misericòrdia, perdó, senzillesa, humilitat… i servei. Un missatge de gran actualitat en el nostre món. Els primers no son els més competitius, els més capaços, els qui tenen més béns, els qui tenen més poder sinó els més pobres, els més senzills. De nou surt aquest capgirament de valors que ens fa adonar que la felicitat –i el sentit de la vida– no rau en les promeses del món sinó en una cosa tan senzilla com estar els uns pels altres, buscant el bé de l’altre, sense esperar cap benefici. “Llavors naixerà una llum en el teu interior que ningú més pot donar” ens ve a dir Isaïes. Si això ens ho creiem i ho vivim en la nostra vida també nosaltres esdevindrem llum, per a nosaltres i pels qui ens envolten. També nosaltres serem Regne pels altres i podrem proposar-los de formar-ne part… També nosaltres podrem dir com Jesús va dir als deixebles de Joan: “Veniu i ho veureu”

Xavier Moretó, rector