HOMICAT 2022
22810
page,page-id-22810,page-template-default,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

HOMICAT 2022

HOMICAT 2022
HOMILIES DOMINICALS

Secció on us oferim l’homilia de cada diumenge. Inicialment està pensat pel que sou de Sant Ignasi, que aneu de vacances i que ens ho heu demanat. És una manera de mantenir el lligam amb la parròquia però també ho és per arribar a molts que us connecteu per internet, cada cop més. Esperem que us ajudi en la vostra vivència de la fe.
Diumenge 16 de Gener de 2022, 2on temps ordinari. Jn 2, 1-12

Així començà Jesús els seus miracles...

 

“Així començà Jesús els seus miracles…”
Jesús avança la seva hora

 

Arribem ja al segon diumenge del temps de durant l’any. Diumenge passat, amb l’evangeli del baptisme varem començar, d’alguna manera, un temps de contemplació del missatge i la obra de Jesús. Fins a la Quaresma l’anirem acompanyant, fent camí amb Ell. Per a Joan evangelista, aquest “començar” s’inicia amb una festa, una boda. En lloc de “parlar”, com en els altres evangelis, Jesús actua. Jesús comença amb un “signe” –en paraules originals de Joan–, i transforma l’aigua en vi. Tot un gest que vol dir molt més del que sembla…

 

Jesús és el vi nou. De forma molt significativa, aquest vi substitueix l’aigua de les purificacions. Com ja sabem, els jueus ho purificaven tot abans de fer-ne ús: plats, coberts, vasos… No era només rentar les coses per raons higièniques. Purificar les coses teia un sentit cultual, religiós. Amb Jesús comença un temps nou. Ja no cal l’aigua de les purificacions. Ara prenem el vi nou.

 

Un altra aspecte significatiu és el seguiment dels deixebles. L’evangeli diu: “des de aquell moment cregueren en Ell”. És la fe. Podem pensar que fins aleshores els deixebles seguien Jesús com qui segueix un “leader”, una persona carismàtica, que deia i feia coses molt maques, però a partir d’aquell moment cregueren. Podríem dir que començaren esdevenir apòstols, és a dir testimonis de resurrecció. De fet, tots els miracles o signes apunten a aquesta realitat. És “l’hora” –a la que Jesús també s’hi refereix–, és a dir, el moment de la seva resurrecció.

 

Amb aquest signe Jesús “avança” la seva hora. És un bon motiu per fer-ne una festa, no?

 

Xavier Moretó, rector.

 

 

 

 

 

Diumenge 9 de Gener de 2022, Baptisme de Jesús. Lc 3, 15-21

Aquest és el meu Fill, escolteu-lo. Sant Ignasi de Loiola

 

Diumenge  9 de Gener de 2022, Baptisme de Jesús. Lc 3, 15-21

 

“Aquest és el meu Fill, escolteu-lo”
Jesús ja no farà com Joan

 

Arribem al darrer diumenge del temps de Nadal. El dia del baptisme de Jesús marca, d’alguna manera, un abans i un després. Si durant el temps de Nadal hem contemplat el Misteri del naixement de Jesús, “Déu amb nosaltres”, ara entrem en la seva mateixa vida. Jesús ja és gran i, un cop batejat –i de fer un temps de desert– comença a parlar: “el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos!” És el mateix que deia Joan Baptista però no ben bé igual…

 

En la lectura d’avui i ha dos fets sorprenents: la veu del cel estant (“Aquest és el meu fill”) i el mateix fet que Jesús “és posa a la cua” dels qui van a ser batejats. Jesús és “un més” però Joan se’n adona. Potser és l’únic que ho fa… Això vol dir que no va ser una experiència espectacular ni evident com, a voltes, tenim tendència a imaginar. Va ser una experiència personal –de Jesús i de Joan– i –sorprenentment– en un context de pregària. Lluc en diu que Joan –i, de ben segur, també Jesús– estava pregant. I és que pregar és molt més que demanar i donar gràcies. És entrar en comunió amb Déu…

 

També és significatiu que Joan digui que Jesús batejaria –perquè, molt probablement, Ell també va batejar– però que ho faria amb “aigua i foc”. Com es pot batejar amb foc? Segurament es referia a la seva manera de fer. Joan era un profeta que parlava de forma contundent: acusant, denunciant, assenyalant amb el dit, cridant… Potser esperava que Jesús faria el mateix. Però Jesús no farà igual. Malgrat que també denunciarà i, a voltes, de forma contundent (la polèmica amb els fariseus i l’expulsió dels mercaders del temple en son un bon exemple) Jesús parlarà d’una forma molt més amable (benaurances), personal (samaritana, Zaqueu) i sabrà acollir, sobretot als pobres i als malalts. Aquest estil és el del Servent de Yahvè que hem escoltat a la 1ª lectura d’Isaïes: “no crida pels carrers, no trenca la canya que s’esberla, no apaga la flama del ble que vacil·la…”. Cal que prenguem nota d’aquesta diferència. Perquè els cristians, a voltes, actuem més com Joan que com Jesús. Com ens agrada d’anar pel mon donant lliçons! Doncs això no és de Jesús. No és cristià…

 

Xavier Moretó, rector.

 

 

 

 

 

Diumenge 2 de gener de 2022, 2on diumenge de Nadal. Jn 1, 1-18

El qui és la Paraula es va fer home...

 

“El qui és la Paraula es va fer home…”
El Misteri de Déu enmig nostre

 

Estem ja en el segon diumenge del temps de Nadal. Avui, a l’evangeli, escoltem el pròleg de l’evangeli de Joan. El pròleg de Joan és –segons diuen els entesos– la “clau de lectura” de tot el seu evangeli. El dia de Nadal també el varem escoltar. Aleshores, després de celebrar la vigília de Nadal, amb el relat del naixement de Jesús, com és natural, Joan ens posava, d’alguna forma, en situació. Com diem col·loquialment ens feia “tocar de peus a terra”. És com dir-nos: aquest naixement tan bonic, en realitat ens està parlant d’un drama. Tot acabarà malament. “La Llum ha vingut al mon… però el mon no l’ha reconegut” ens diu amb un cert to lacònic. Martín Descalzo, un mossèn que fa molts anys tenia un programa a la tele espanyola –els més grans de ben segur que el recordareu– diu en el seu llibre “Jesús de Nazaret”, en quatre volums: “la ombra de la creu ja planava sobre Betlem…”. És la mateixa idea de Joan però traduït al nostre llenguatge. Tanmateix, en l’evangeli també hi ha un bri d’esperança: “la Llum resplendeix en la foscor, però la foscor no ha pogut ofegar-la”.

 

Ara, però, ja entrat el Nadal, tornem a escoltar el mateix text. Per què? Potser perquè l’aprofundim una mica més. I és que Joan “apunta alt”. L’evangeli de Joan és el més teològic dels quatre evangelis. Podríem dir que és el més profund i elaborat. Joan ens vol introduir al Misteri… “Misteri” amb majúscula inicial, com “Paraula” i “Llum”, també citades així en l’evangeli que ens ocupa. De fet, ens hem passat tot el Nadal parlant de “Misteri del Nadal” com si res. La paraula “Misteri” apunta a una realitat molt més gran del que puguem entendre, que depassa en molt les nostres capacitats. No té res a veure amb els “misteris” dels programes de la tele –ja posats– que ens parlen de coses esotèriques. Tampoc té a veure amb res detectivesc. Fa referència a una realitat “altra” que no està a l’abast de la nostra capacitat. Un missatge aquest de molta actualitat, en un mon com el nostre que sembla que no sigui capaç de creure en res que no es pugui demostrar… I al Misteri, així entès, només hi podem accedir per la fe… Ara potser podrem valorar i entendre una mica més l’actitud de Maria. Ella va saber acollir el Misteri de Déu en la seva vida –sense “entendre” gairebé res– però “creient” molt. Maria anava “amb la fe pel davant”… Tot un model de creient.

 

Avui, d’alguna forma, l’evangelista Joan ens convida a viure i acollir el Misteri de Déu en la nostra vida, a acollir aquest Jesús que és “Déu amb nosaltres” –que també hem dit tants cops durant aquest Nadal– en la nostra vida. Una oportunitat que no podem deixar passar.

 

Xavier Moretó, rector