Homilies del diumenge de la parròquia de Sant Ignasi de Loiola
22276
page,page-id-22276,page-template-default,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

HOMICAT 2021

HOMICAT 2021
HOMILIES DOMINICALS

Secció on us oferim l’homilia de cada diumenge. Inicialment està pensat pel que sou de Sant Ignasi, que aneu de vacances i que ens ho heu demanat. És una manera de mantenir el lligam amb la parròquia però també ho és per arribar a molts que us connecteu per internet, cada cop més. Esperem que us ajudi en la vostra vivència de la fe.
Diumenge 17 de Gener de 2021, 2on diumenge del temps ordinari. Jn 1, 35-42

 On us allotgeu? Veniu i ho veureu. Sant Ignasi de Loiola

 

Diumenge 17 de Gener de 2021, 2on diumenge del temps ordinari. Jn 1, 35-42

 

“On us allotgeu?” “Veniu i ho veureu”
On és Ell en la meva vida? Com puc dir als altres «veniu i veureu?»

 

Seguim en aquest temps després de Nadal –l’anomena’t temps ordinari– contemplant la vida i el missatge de Jesús. És una bona oportunitat per identificar-se amb Ell, amb el seu estil i la seva paraula. És més que un coneixement del que va dir i va fer. És tracta de fer nostre el seu missatge i el seu tarannà. Com diria Sant Ignasi, es qüestió d’assolir el “coneixement intern” de Jesús. Els cristians el seguim a Ell però, alhora, volem fer com Ell. Un cop més, és molt més que imitar-lo. Val a dir que tampoc sabríem com fer-ho… És tracta que Ell visqui en nosaltres. Com diu Pau: “ja no soc, jo. És Ell que viu en mi…” Aquesta és una de les màximes del cristià. Ara en tenim una oportunitat de fer-ho.

 

Avui, a l’evangeli, escoltem una d’aquelles frases que ens haurien de sortit de forma espontània: “veniu i ho veureu”. I és que nosaltres també l’hauríem de poder fer aquesta invitació als altres, com feu Jesús als deixebles de Joan. Tanmateix, abans n’hem de fer experiència. On és Jesús en la meva vida? On habita? Només llavors, després de fer experiència de la seva presència en nosaltres, podrem convèncer als altres. Només des de l’experiència vital. Des de la teoria no convencerem ningú…

 

És el que varen fer els deixebles. Aquest “eren les quatre de la tarda” apunta a una experiència vital –fundant– dels deixebles. A partir d’aquell moment tot va ser diferent. Ja no varen tornar a ser els d’abans. El trobament amb Jesús transforma.

 

Finalment, l’evangelista Joan diu, de forma molt significativa, “i es quedaren amb Ell” No és això ser cristià? Això és el que fa fer possible que Andreu anés a buscar al seu germà Pere: “hem trobat al Messies!”. De cristià a apòstol. Val la pena prendre’n bona nota…

 

Xavier Moretó, rector.

 

 

 

Diumenge 10 de Gener de 2021, Festa del Baptisme del Senyor. Mc 1, 7-11

Aquest és el meu Fill. Escolteu-lo. Sant Ignasi de Loiola

 

“Aquest és el meu Fill. Escolteu-lo”
Tots som fill d’un mateix Pare, tots tenim la mateixa dignitat

 

Celebrem la festa del Baptisme de Jesús. Amb aquesta celebració acabem el temps de Nadal. Si durant el Nadal hem contemplat el gran misteri del Déu fet home –Jesús que és Déu-amb-nosaltres– ara ens comencem a fixar més en el seu missatge. Perquè a partir del baptisme, Jesús comença a desenvolupar la seva missió, la de anunciar a tothom la bona notícia del seu evangeli. El seu baptisme és l’iniciï, el detonant, una experiència fundant que l’ajuda a prendre consciència de qui és i què ha de fer. Després haurà d’esbrinar com dur-ho a terme. Per això marxarà al desert a fer discerniment. Son les temptacions. En tornar, començarà la seva predicació: “Convertiu-vos. El Regne de Déu és a prop…” Però abans caldrà aclarir quin és el seu baptisme…

 

Els evangelis ens mostren una certa controvèrsia de fons: quin és el veritable baptisme, el de Joan o el de Jesús? Per què, molt probablement, Jesús també batejava…  Si més no, la comunitat de Marc vol saber-ho. L’afirmació de Joan que surt a l’evangeli és clara: “jo batejo només amb aigua. Però ve el qui és més gran que jo. Ell us batejarà amb l’Esperit Sant” El baptisme de Joan era de conversió. El definitiu és el de Jesús. El de Jesús va molt més enllà. Pel baptisme de Jesús som fets Fills de Déu. Això té unes conseqüències determinants.

 

Les lectures ens donen les claus. Pel baptisme comencem també nosaltres un nou camí, una vida nova, la de Jesús. Hem de fer com Ell. Isaïes, en la primera lectura, ens ho deixa molt clar: “no trenca la canya que s’esberla, no apaga la flama del ble que vacil·la” És l’estil del Servent. La segona, en canvi, ens deixa, per boca de Pere, un missatge cabdal:  “Déu no fa diferències d’uns i d’altres…” És a dir, que tots som iguals. Tots som Fills de Déu. Tenim la mateixa dignitat. Per tant, hem de tenir present que sempre que tinguem temptacions de imposar, d’excloure, de discriminar les persones, per la raó que sigui (raça, cultura, creença, tendència sexual,…) no estem seguint el seu estil, és a dir, no som cristians.  Unes idees molt útils, sobretot a l’hora d’anar a votar, per exemple. Per què els hi ha que es diuen cristians –fins i tot se’n venten de ser-ho– però no ho son… Com diu Jesús a l’evangeli: “vigileu! Per què son com llops amb pell de xai!”

 

Pel baptisme som fets homes i dones nous. Avui és el dia per donar-ne gràcies i, encara més important, per obrar en conseqüència.

 

Xavier Moretó, rector

Dimecres 6 de Gener de 2021, Festa de l’Epifania. Mt 2, 1-12

“Venim d’Orient per adorar al vostra rei...” Sant Ignasi de Loiola

 

“Venim d’Orient per adorar al vostra rei…”
Uns reis vinguts de fora

 

Celebrem la gran festa de l’Epifania del Senyor. Epifania vol dir “manifestació”. En altres temps es parlava de les tres manifestacions del Nadal: el naixement, els reis i el baptisme. Actualment, la predicació no es centra tant en establir una mena de correlació sinó en aturar-se i contemplar cadascuna d’aquestes manifestacions, per què tenen els seus trets característics per elles mateixes, independentment les unes de les altres. En el cas que ens ocupa, el de l’Epifania, el tret fonamental és la universalitat.

 

Efectivament, el fet que uns personatges vinguts d’Orient –que siguin reis o no ja forma part de l’imaginari de l’època– ens està dient una cosa molt concreta: el reconeixement ve de lluny, és global. Una expressió molt nostra… No només és un reconeixement de l’acompliment de les profecies sobre el messies que havia de venir –una de les fixacions dels evangelis– sinó que aquest reconeixement ve de part d’estrangers vinguts de lluny, una cosa inconcebible en temps de Jesús. Els jueus no només creien que eren el poble escollit per Déu, que només ells eren els dipositaris de la salvació, sinó que els altres pobles n’estaven exclosos, més encara, no tenien ni la capacitat de creure. Jesús, en l’evangeli, rebatrà amplament aquesta teoria. Jesús, no només es farà amb persones no jueves –paganes– sinó que, fins hi tot els hi reconeixerà la seva fe, la seva capacitat de creure! Escandalós.

 

El missatge d’aquest dia és molt clar: la salvació és per a tothom. Tots els pobles en tenen dret. A tots s’ha d’enunciar la bona nova de l’Evangeli. Els deixebles, a la llum de la Pasqua, de ben segur que ho varen veure clar. “Qui som nosaltres per posar barreres a l’Esperit que s’està manifestant als no jueus?” diu Pere en la seva 1ª carta. I si ho diu Pere que és el cap vol dir que ho diu tota l’Església. I aquí hi entrem nosaltres. Aquesta és també la nostra missió. Anunciar l’evangeli a tothom, sense fer distincions. Els reis mags ens ho anuncien. De ben segur que ells també ho deurien dir a tothom en tornar als seus reialmes.

 

Xavier Moretó, rector.