Homicat

12 May Homicat

Dg 12 de Maig de 2019, Diumenge IV de Pasqua, Jn 13, 31-35
“Jo dono la vida eterna a les meves ovelles”

Seguim en aquest diumenge, el 4rt de Pasqua, contemplant la vida de les primeres comunitats. De la ma dels llibres dels Fets dels Apòstols i de l’Apocalipsi anem entrant en els començaments, els primers passos de l’Església i de les comunitats. D’alguna forma, contemplant-los a ells ens entenem més a nosaltres mateixos. Ells representen els nostres fonaments… Avui se’ns expliquen dos fets importants: el “desmarcar-se” dels primers predicadors respecte el judaisme i el testimoni dels màrtirs

En el fragment dels Fets dels Apòstols d’aquest diumenge se’ns diu clarament que, a partir d’un determinat moment, varen començar a predicar als no jueus. Nosaltres no ens podem fer el càrrec de l’escàndol que això va suposar i de les seves conseqüències. Fins aleshores, els jueus creien que eren els únics que mereixien la salvació. Ells eren el poble escollit per Déu. La circumcisió era el signe d’aquesta elecció. Tots els altres pobles no comptaven. Només ells. Però encara més: el no jueus, els pagans, no tenien capacitat de creure! No podien tenir fe. Però vet aquí que els no jueus acollien l’evangeli! El punt culminant d’aquest percepció –i que tindrà una conseqüència directe en la predicació– serà que Pere, el cap, arriba ha dir: “qui som nosaltres per posar barreres a l’esperit que s’està manifestant en els no jueus!” Ho trobem en la seva 1ª carta. Això va fer que l’evangeli esdevingués universal, que no quedés reduït a l’àmbit jueu. Però el gran valedor d’aquesta idea va ser Pau. En les seves cartes arriba a dir que el que justifica no son les obres de la Llei –la jueva, s’entén– sinó la fe. Tot un canvi! Aquest fet juntament amb la persecució i expulsió dels cristians de les sinagogues per part dels jueus els va decidir a predicar als no jueus. Gràcies a aquest fet la fe ha arribat fins a nosaltres…

El llibre de l’Apocalipsi també ens fa una gran revelació. De fet això és el que vol dir Apocalipsi, “revelació”. Quan ens parla de “la immensa multitud dels qui han rentat els seus vestits en la sang de l’Anyell i han quedat blancs” ens està parlant dels màrtirs. Aquest fragment també el llegim el dia de Tots Sants. La primera església està convençuda que els màrtirs estan amb Déu perquè han donat la vida com feu Jesús.

Tanmateix, també els evangelis ens estan fent un perfil dels començaments. De fet, varen ser escrits per a les comunitats primeres, en aquest cas la de Joan. L’evangeli d’avui ens diu una cosa molt important, que va condicionar la vida de molts cristians: la imatge de Jesús bon pastor. De fet, és una de les imatges –ara pictòrica– més antigues que tenim de Jesús. En les catacumbes de Priscil.la, a Roma, es conserva una imatge de Jesús –curiosament sense barba– amb un anyell sobre l’espatlla i posat de pastor. Data del temps dels primers segles…

Jesús “el bon pastor” és una imatge molt suggerent. Com ens diu Joan en el fragment d’avui, Jesús és aquell pastor que crida les seves ovelles, cadascuna pel seu nom, i elles el segueixen, lliurement. Les ovelles segueixen el pastor perquè el coneixen, perquè coneixen la seva veu, i hi confien. El pastor està disposat a donar la vida per les ovelles i elles ho saben. Les ovelles som nosaltres. Però Joan ens diu –com sempre– quelcom més. “Jo dono la vida eterna a les meves ovelles” Amb la seva resurrecció Jesús ens obra les portes de la nostra pròpia resurrecció. Ell ens dona la Vida Eterna.

Xavier Moretó, rector