Homicat 19 juliol 2020

19 Jul Homicat 19 juliol 2020

Diumenge 19 de Juliol de 2020, 16è del temps ordinari. Mt 13, 24-43
“Deixeu que creixin junts fins a l’hora de la sega…”

Com diumenge passat, seguim escoltant Jesús parlant en paràboles. Aquest parlar tant característic de Jesús –per bé que no era l’únic que l’emprava– té un tret fonamental: ens parlen del Regne de Déu. Ja el diumenge passat, l’evangelista Mateu deixava clar que: “no els hi explicava res que no fos en paràboles” però avui “rebla el clau” dient –en referència als profetes–: “els meus llavis parlaran en paràboles” per tal “d’anunciar les coses amagades del Regne des de la creació del món”. Paradoxalment, el sentit amagat que ens diu l’evangelista l’entenen els senzills, no els instruïts. Les paràboles no son complicades d’entendre però el fons… Això ja és un altra cosa. Depèn de com estiguin els oients. Si estan tancats o no volen escoltar, si no estan disposats a aprendre, la paràbola no “entra”, ans al contrari, “rebota”.

La paràbola que ens ocupa, la del jull i el blat, és una d’aquelles paràboles emblemàtiques. Potser sense arribar al nivell de la del Fill Pròdig –que alguns diuen que és cabdal en el missatge de Jesús– és una paràbola molt significativa dels nostre ser cristià. El missatge de fons és bàsic: hem d’aprendre a viure enmig d’una realitat feta de bé i de mal. En el nostre món hi ha blat, però també hi ha jull. Ens caldrà aprendre a discernir, a confrontar la nostra vida amb la nostra fe. Aquesta és la nostra esperança. I malgrat que el mal sigui present en el nostre món, el bé sempre preval. És un dels missatges més important de tota la Bíblia.

Aquesta paràbola va “com anell al dit” a la situació que estem vivint. Quan ja s’està donant un altra “sant tornem-hi” pel que fa a les mesures de precaució i prevenció, alguns han entrat en un cert desànim. Es percep una mica de cansament. “Un altra vegada a confinar-nos?” és diu en to lacònic. Alguns ja diuen que, fins que no surti una vacuna, estarem sempre així. Ens hi haurem d’acostumar. Una realitat de bé i de mal, de blat i de jull que coexisteixen, però al final el bé sempre guanya.

No perdem l’esperança. El Regne segueix venint a nosaltres. No fa soroll –idea bàsica de les altres paràboles d’avui–, no s’imposa de forma espectacular però hi és. Cerquem la seva presència, aquests petits “signes dels temps” presents enmig nostre i, si s’hi escau, donem-los a conèixer. Aquest testimoni també forma part del Regne.

Xavier Moretó, rector.