“Un home tenia una vinya que no donava fruit...”
22900
single,single-post,postid-22900,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

“Un home tenia una vinya que no donava fruit…”

23 Mar “Un home tenia una vinya que no donava fruit…”

“Un home tenia una vinya que no donava fruit...”

Diumenge 20 de Març de 2022, 3er de Quaresma. Lc 13, 1-9

“Un home tenia una vinya que no donava fruit…”
Deixeu a Déu ser Déu

L’evangeli d’aquest diumenge té dues parts diferenciades. Una ens parla de l’anomenada “doctrina de la retribució”, ben coneguda del jueus, i l’altra ho fa del que podríem dir “l’elecció frustrada”. De fet, son dues cares de la mateixa moneda. Per què creure que Déu castiga en aquest mon –la primera– i no respondre positivament a l’elecció de Déu sobre el poble –la segona– manifesta una sola cosa: el desconeixement de Déu…

Déu no castiga a la terra. Aquell “alguna cosa haurà fet” davant la malaltia o la desgràcia no és del Déu de Jesús. Els qui diguin això –àdhuc ara i entre alguns cristians– encara estan en l’Antic Testament. Què es posin al dia!

Un cop, els deixebles li presentaren un cec a Jesús i li preguntaren: “aquest per què és cec, per culpa seva o dels seus pares?” (només ens faltava això, una desgràcia hereditària!) Jesús s’enfada amb els deixebles i els diu: “ni per un no per l’altre!” I el curà. Déu no castiga en aquest mon. Només vol el nostre bé. Hem de deixar a Déu ser Déu i no penjar-li falses imatges. “Jo sóc el qui sóc” li diu Déu a Moisès en la primera lectura d’avui.

En la segona part surt el símbol de la figuera que no dona fruit. És una imatge –o una indirecta– del refús del poble d’Israel. Ells que es sentien tan segurs de la seva elecció, resulta que refusen la revelació de Déu en Jesús. El missatge és clar: no us confieu, no us sentiu massa segurs de la vostra crida. Jesús encara els hi dirà més clar en un altra evangeli: “les prostitutes i els publicans –que els fariseus menyspreaven– us passaran davant…”

Aquesta recomanació també és vàlida per a nosaltres. La nostra fe no és una seguretat, sinó una certesa. No hi ha garanties. Cada dia és un caminar pas a pas. La clau es estar prou oberts per saber escoltar i, si s’escau, ser prou humils per canviar. Els qui es creuen millors o massa segurs, es perden…

Xavier Moretó, rector.

 

 

 

 

 

Sense comentaris

Escriu el teu comentari