Ho deixaren tot i el seguiren

10 Feb Ho deixaren tot i el seguiren

Diumenge 6 de Febrer de 2022, 5è del temps ordinari. Lc 5, 1-11

“Ho deixaren tot i el seguiren”
Aquí em teniu, envieu-m’hi!

Les lectures d’avui tenen, totes elles, un marcat caràcter vocacional. En la, primera, el profeta Isaïes se’ns mostra amb la típica actitud inicial del profeta. Tremolós, desconfiat, indigne. Isaïes es sent incapaç de dur a terme la missió que Déu li encomana. D’entrada “ha vist Déu”. “Ai de mi, ja no podré parlar!” diu Isaïes. Pels antics “veure Deu” era morir… Però quan entén que ell no és l’important, que no és el protagonista, que la tasca la fa Déu, llavors es deixa fer. “Aquí em teniu, envieu-m’hi!” diu al final ple de coratge.

En la segona lectura, Pau fa tota una professió de fe. Ell, que va quedar definitivament “marcat” per l’experiència fundant que va tenir camí de Damasc, diu amb tota convicció: “jo també soc apòstol, si voleu el darrer de tots –com un avortó, diu Pau– però també soc apòstol”. Apòstol vol dir testimoni de resurrecció… És justament la experiència que va tenir. Jesús que li surt a l’encontre i li pregunta: “per què em persegueixes?” Així va passar de perseguir als cristians a difondre l’evangeli…

I en l’evangeli veiem un altra vocació, la de Pere i els deixebles. Després de parlar, Jesús li demana que tiri les xarxes. Pere, que era pescador, li retreu a Jesús que han estat tota la nit intentant pescar i que no n’han tret res. Tot pescador sap que el peixos piquen de nit, no de dia. Durant el dia son al fons, en aquest cas del llac. Tanmateix, li diu que sí. Aquesta fe és la que dona peu al signe. Aleshores Pere s’adona de la seva fragilitat. “Allunyeu-vos de mi que soc un pecador!” li diu a Jesús. Doncs justament aquesta feblesa  –la mateixa que senten Isaïes i Pau davant la missió– es el que li val el títol d’apòstol. “Només em gloriaré de les meves febleses perquè gràcies a elles es fa present el Crist” dirà Pau en les seves cartes.

Isaïes, Pau i Pere ens mostren un camí. Un camí de confiança, de missió i de fe. Perquè també nosaltres som apòstols. La nostra fe l’hem de comunicar, no ens podem limitar a viure-la privadament. D’alguna manera hauríem de sentir el neguit d’anunciar l’evangeli davant tanta gent que no el coneix i, encara coneixent-lo, no el viu en les seves vides. “Qui hi anirà?” li diu Déu a Isaïes. Que nosaltres també puguem dir com el profeta: “Aquí em teniu, envieu-m’hi!”

Xavier Moretó, rector.