“Què hem de fer també nosaltres?”
22802
single,single-post,postid-22802,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

“Què hem de fer també nosaltres?”

14 Dic “Què hem de fer també nosaltres?”

Què hem de fer també nosaltres?

Diumenge 12 de Desembre de 2021, 3er diumenge d’Advent. Lc 3, 10-18

“Què hem de fer també nosaltres?”
L’Esperit és en nosaltres

Entrem en el 3er diumenge d’Advent. Estem, com qui diu, a les portes del Nadal. Avui torna a sortir Joan Baptista a l’evangeli. En aquest cas ja no surt fent arengues i denúncies, a l’estil dels antics profetes, sinó que respon a preguntes. Curiós. Com és que l’assetgen d’aquesta manera? I si fos un col.lectiu en particular, com els fariseus amb Jesús, per exemple, encara. Però és que tothom li fa preguntes: publicans, conciutadans, cobradors d’impostos… fins i tot soldats! “Què hem de fer?” li diuen repetidament. Joan va contestant pacientment a tots: no defraudeu, no extorsioneu, compartiu menjar i vestit, acontenteu-vos amb la vostra paga. Un missatge aquest darrer de molta actualitat… Ens estalviaríem moltes “caixes B”…

El fet que Joan dediqui tant de temps a respondre a preguntes ens diu dues coses: que era el que més feien el mestres espirituals –a Joan li diuen mestre– i que hi havia un clima d’expectació. “La gent vivia en l’expectació, sospitant si Joan no fora potser el Messies” ens diu l’evangelista Lluc. Pel que fa a les preguntes, en temps de Jesús i de Joan, els mestres, especialment els fariseus, es dedicaven a dir als altres el que havien de fer, especialment pel que fa al compliment de tooots els manament de la Llei jueva. Jesús, tot i que era mestre –encara que no fariseu–, ja no farà això. Jesús ens remet directament a la vida, a Déu, a l’Esperit que és en nosaltres. Sant Pau, en les seves cartes, ens dirà que : “no cal que ningú us digui el que heu de fer. Teniu l’Esperit en vosaltres!…” És una crida molt clara a ser lliures!

Amb Jesús i el seu evangeli entrem en una llibertat nova. Déu és amb nosaltres. No cal que ningú ens digui el que hem de fer. Sabem el que hem de fer. L’Esperit és en nosaltres. Una bona dada per aquells que van pel mon donant lliçons als altres. Alguns d’aquests es diuen cristians… Tanmateix, tenen més de fariseus que de cristians o, dit d’un altra manera, més a veure amb Joan Baptista que amb Jesús. Jesús ens diu a l’evangeli que Joan és el més gran dels profetes però el més petit en el Regne. Per què serà? Potser perquè el Regne de Déu està fet de tolerància, misericòrdia, acceptació, perdó, fraternitat, estimació, amor…

Xavier Moretó, rector.

 

 

 

 

1Comentari
  • Guillermo Lázaro
    Publicat 12:07h, 15 diciembre Responder

    LA EXPECTACIÓN, LA MISIÓN Y EL ESPÏRITU
    Es muy interesante. Siguiendo con la tesis de mis comentarios anteriores, o sea, “la iglesia ofrece una mercancía para la que no hay demanda”, sucede aquí que a Juan sí que acuden clientes de todo tipo a interesarse por lo que tenga que decirles. Hay expectación, se nos dice. La gente espera algo, y le preguntan que hay que hacer al respecto. El camino está señalado: Se ha de crear la necesidad, la necesidad de salvación en nuestro caso, y la gente se apiñará en la puerta de nuestras iglesias para preguntar qué tienen que hacer para salvarse.
    Quizás el procedimiento para lograrlo no sea único, quizás varíe con las épocas. Pero si se ha de convencer a alguien de que necesita salvación, parece que se debería empezar por hacerle ver que está perdido, que su vida actual, sus prioridades, sus intereses son erróneos, que debe cambiar, convertirse, al menos, en la época de Jonás, eso fue lo que dio resultado en Nínive. Han pasado muchos años desde entonces, suponiendo que la historia de Jonás fuera cierta, y ahora no habría que pretender el cilicio y la ceniza. Pero la predicación de Jonás no fue suave ni bondadosa: En 40 días la gran ciudad sería destruida. Jonás, como el Bautista no se andaba con chiquitas. Ahora ningún predicador se atrevería a hacer un pronóstico semejante sobre nuestra sociedad. Le faltaría fe, y temería hacer el ridículo.
    Debe haber otros caminos, y doctores tiene la S.M.I. que los sabrán encontrar y recomendar, pero si no se convence a la gente que come, ríe, se divierte y compra, de que ese no es el camino, difícilmente buscarán una salvación que no ven necesaria. El tremendismo ya no sirve. En la homilía se nos habla de “tolerancia, misericordia, aceptación, perdón, fraternidad, estimación, amor…”, como señales del Reino, pero se trata ahora de establecerlo, y ese reino está opuesto por definición al otro. Ahí radica, me parece el problema: en hacer creer al mundo que necesita salvación, aquí y más allá del mundo. El camino es el Espíritu Santo, que sopla donde quiere, y la Misión que el Señor señaló a sus discípulos, pero que deberá, sin duda ser reorientada. En esa espera estamos. A algunos ya nos llegará tarde.
    G.L.

Contestar abajo Volver