“Havia de ressuscitar d’entre el morts...”
22460
single,single-post,postid-22460,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

“Havia de ressuscitar d’entre el morts…”

06 Abr “Havia de ressuscitar d’entre el morts…”

Havia de ressuscitar d’entre el morts...

Diumenge 4 d’Abril de 2021, Diumenge de Pasqua. Jn 20, 1-9

“Havia de ressuscitar d’entre el morts…”
Vivim ja com a ressuscitats

Finalment, hem arribat a la Pasqua! Ens hem estat preparant durant tota la Quaresma per aquest moment. És la festa més gran. Jesús ha ressuscitat! Però abans de fer aquesta afirmació l’hem de saber identificar aquest Jesús. El que ha ressuscitat és el que va viure entre nosaltres, el que va morir a la creu. El ressuscitat és el crucificat.

Comencem un nou temps, el temps pasqual. Durant cinquanta dies contemplem i reflexionem, més encara, ens fem nostra aquesta afirmació. Ho farem de la ma dels primers testimonis, els qui varen estar amb Ell, els qui el van veure morir a la creu. Escoltarem els relats de les aparicions que, lluny de voler només que ens quedem bocabadats, pretenen justament dir-nos això: el que vam veure morir  la creu, està viu! És el mateix amb el qui varem compartir tantes coses, que el vam veure fer tant de bé, que ens va deixar un missatge de vida i salvació. És del qui ja deien els profetes que passaria tot això. “Havia de ressuscitar d’entre es morts!” És una de les motivacions fonamentals dels evangelis, dir que “tot quadra”. En Ell tot té sentit.

Tanmateix, lluny de quedar-nos només en una afirmació, dir que Jesús a ressuscitat ens compromet, ens transforma. Perquè això vol dir que nosaltres també ressuscitarem però també té un altra sentit, no menys important: ja podem viure com a ressuscitats. “Vivim anticipadament allò que esperem” ens diu Sant Pau en les seves cartes. Ja vivim en esperança.

Recordo un professor meu de la facultat que deia: “quan arribem allà dalt direm: això em sona…” Per la fe se’ns anticipa allò que trobarem. D’alguna manera estem fent “tastets” de cel. Val a dir que això també té conseqüències. SI vivim així ajudarem a escampar els valors de l’evangeli, ha transformar el món. Serem llum enmig del món.

Al final de la Pasqua celebrarem la Pentecosta, l’esclat de l’Esperit. Aquell dia contemplarem com els deixebles, vencent la por i el tancament –avui diríem el confinament– al que estaven sotmesos, feren el primer anunci: “Jesús, aquest que vosaltres heu vist morir a la creu, és viu, ha ressuscitat!”. No sabien ben bé com dir-ho però l’experiència era real, prou real per jugar-se la vida. De fet, tots varen acabar donant-la.

Aquest va ser l’inici de les comunitats, de la primera Església. Aquí va començar tot…

Xavier Moretó, rector.

 

 

 

 

 

Sense comentaris

Escriu el teu comentari