El gra de blat, quan cau a terra, si mor, dona molt de fruit
22432
single,single-post,postid-22432,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

El gra de blat, quan cau a terra, si mor, dona molt de fruit

23 Mar El gra de blat, quan cau a terra, si mor, dona molt de fruit

El gra de blat, quan cau a terra, si mor, dona molt de fruit. Sant Ignasi de Loiola

Diumenge 21 de Març de 2021, 5è de Quaresma. Jn 12, 20-33

“El gra de blat, quan cau a terra, si mor, dona molt de fruit”
Ser cristià: un continu morir i ressuscitar

Aquest diumenge, a l’evangeli, escoltem un altra anunci de la passió. No és, ni molt menys, el primer cop que Jesús fa aquest anunci. En diverses ocasions Jesús diu als deixebles que tot allò acabarà malament. Però els deixebles no s’ho acaben de creure. En unes ocasions “despisten” i fan veure que no ho han sentit, en d’altres contradiuen Jesús obertament. “De cap manera, això no pot passar!” li diu Pere en una d’aquestes ocasions. És lògic. Com podia acabar tan malament després de tot el bé que havia fet? A la llum de la Pasqua ho entendran. Jesús havia de morir per ressuscitar. És més, això ja ho deien les Escriptures…

Tanmateix, aquest cop l’anunci de la passió es dona en el moment de trobar-se Jesús amb uns grecs que el volien conèixer. És significatiu per què tots sabem què caracteritza al pensament grec: la raó, la lògica, el raciocini, la filosofia… Nosaltres som fills del pensament grec! Però ja ho diu Pau en les seves cartes: “nosaltres prediquem un Messies crucificat, que és un escàndol per als jueus i, per als grecs, un absurd”. De ben segur que aquest s deixebles deurien quedar ben decebuts de l’acollida de Jesús…

Estem a punt d’endinsar-nos en aquest absurd. El proper diumenge ja és Diumenge de Rams. Jesús entra triomfant a Jerusalem però no hi va a ser exalçat si no a morir i Ell ho sap… Jesús accepta la creu que, literalment, se li ve a sobre. L’evangeli d’avui  ressona a dijous sant. Jesús prega al Pare si es pot fer d’un altra manera –com a Getsemaní– però, al final, accepta la seva voluntat. I no és que Déu volgués la seva mort. Cap pare pot desitjar una cosa així pel seu fill. Però el que si volia és que dugués a terme la seva missió fins al final… i la missió de Jesús acaba a la creu. Però després de la creu ve la resurrecció… És més. Per a Joan –l’evangeli del qual estem llegint– Jesús ressuscita directament des de la creu, “saltant-se“ l’interval dels tres dies… Mort i resurrecció en el mateix moment.

Creu i resurrecció, un gran misteri. És el que configura la vida cristiana. “La vida del cristià és un continu morir i ressuscitar” ens diu Pau. És una bona ocasió per aprendre’n consciència.

Xavier Moretó, rector.

 

 

 

1Comentari
  • Guillermo Lázaro Gay
    Publicat 21:23h, 24 marzo Responder

    Me parece importante: Los griegos querían conocer. Primero es la curiosidad, querer conocer, luego el acogimiento, o el rechazo. La falta de curiosidad sobre la sustancia de lo que creemos, me parece que es frecuente en los países de tradición cristiana. Sabemos los enunciados de nuestra fe, y creemos en ellos, pero nos falta la curiosidad o el interés por averiguar lo que hay dentro de esos enunciados.
    Las homilías dominicales que escuchamos, y que afortunadamente, podemos releer en esta página, tienen un innegable valor en sí mismas, pero le añadimos otro, cuando la curiosidad nos lleva a pensar sobre algo que en ellas se dice o sobre aquello a lo que se nos exhorta. Entonces buscamos lo que sobre esa cuestión recordamos haber leído, búsqueda a veces laboriosa que nos lleva de un sitio a otro dada la flaqueza de nuestra memoria. Nada se pierde, sin embargo, porque mientras tanto, se encuentras otras muchas cosas olvidadas y se ve uno recompensado con encuentros renovados. Es este el valor añadido de las homilías al que me refería. Llevan a un repaso, no solo de lo, que se dice sino también de otras cosas que mantienen vivo el conocimiento.
    G.L.

Escriu el teu comentari