Feliços els qui creuran sense haver vist...
22958
single,single-post,postid-22958,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Feliços els qui creuran sense haver vist…

26 Abr Feliços els qui creuran sense haver vist…

Feliços els qui creuran sense haver vist...

Diumenge 24 d’Abril de 2022, II diumenge de pasqua. Jn 20, 15-31

“Feliços els qui creuran sense haver vist… ”
El crucificat és el ressuscitat

Estem ja en el segon diumenge de pasqua. D’alguna manera hem encetat un nou camí, el de pasqua. De la ma dels deixebles de Jesús, els qui varen ser amb Ell, anem fent camí. Ells el varen reconèixer –una experiència que nosaltres no podem fer– i nosaltres ens hi identifiquem per fer la nostra pròpia professió de fe. En efecte, nosaltres no hem conegut Jesús en vida però ells si i nosaltres diem el mateix que deien ells: “Jesús ha ressuscitat!”. El missatge fonamental dels relats de les aparicions és justament aquest: “aquest Jesús amb els qui hem compartit tantes coses, que li hem vist fer tant de bé, que l’hem vist morir a la creu, és viu, ha ressuscitat!”

Aquest diumenge, el relat de Joan va en el mateix sentit de reconeixement però té uns quants trets diferencials respecte als altres evangelis. Jesús s’apareix –estant les portes tancades– i ho fa als vuit dies. Una al·lusió al diumenge? Segurament. També en el relat dels deixebles d’Emmaús –exclusiu de Lluc– el reconeixen “en partir el pa”, una referència clara a l’eucaristia. Però Joan també ens fa un petit regal: una nova benaurança. Davant la incredulitat de Tomàs –que vol proves– Jesús li ensenya les mans i els costat, el convida a “comprovar”,  i li diu “feliços els qui creuran sense haver vist”. Ho podríem afegir, sense por, a les altres benaurances que ja coneixem, no?

I és que la fe –com es diu l’autor de la Carta als Hebreus– és “creure en realitats que no veiem” però que, no per això, son menys reals. L’experiència pasqual dels primers deixebles era misteriosa –sovint no saben ben bé com explicar-ho i es contradiuen– però era real, tant que el dia de Pentecosta varen sortit fora i ho pregonaren, a risc de les seves pròpies vides. De fet, la majoria varen morir per haver-ho dir…

Un altra Tomàs, divers d’aquest evangeli, Tomàs d’Aquino, doctor de l’església, segle XIV, parlava dels “ulls de la fe”. Amb la fe hi podem veure però d’un altra manera. La pasqua ens mou justament a veure-hi així, amb la fe. Sabrem fer-ho?

Xavier Moretó, rector.

 

 

 

 

Sense comentaris

Escriu el teu comentari