Feliços els qui creuen sense haver vist...
22478
single,single-post,postid-22478,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Feliços els qui creuen sense haver vist…

13 Abr Feliços els qui creuen sense haver vist…

“Feliços els qui creuen sense haver vist...”

Diumenge  11 d’Abril de 2021, Diumenge II de Pasqua. Jn 20, 19-31

“Feliços els qui creuen sense haver vist…”
La fe, una certesa, no una seguretat

Ens anem endinsant, mica en mica, en el temps de Pasqua. Cinquanta dies que dediquem a Jesús, el Senyor ressuscitat. Perquè quan les lectures d’aquests dies en parlen de “el Senyor” sempre es refereixen a Jesús ressuscitat. Ja no és Jesús de Natzaret, és “el Senyor”. La raó és senzilla: és Ell però de un altra forma. La identitat és clara però la presència és diversa. És Ell, el mateix que va viure amb els deixebles, el mateix que caminà per Galilea, el mateix que va morir a la creu, però… A voltes el reconeixen i a voltes no, s’apareix enmig d’ells, amb les portes i finestres tancades i, poc temps després, desapareix… Ara si, ara no. Però els deixebles el reconeixen. I encara més important: és una experiència comunitària! “Hem vist al Senyor!” li diuen a Tomàs. Però, aleshores, Tomàs no hi era amb els altres. Tomàs dubta: “si no li veig les marques dels claus no m’ho creuré pas…” Tomàs desconfia. Vol proves…

Vivim en un món on segurament Tomàs s’hi trobaria bé. També molts dels nostres volen proves per a creure. Un món un tant individualista, com Tomàs, que pren una opció personal, que vol seguretats, demostracions, que posa condicions a la fe. Però la fe no és una seguretat. El qui creu accepta un risc. Potser per això molts no varen saber “veure” en els signes que feia Jesús. “Fes un miracle davant nostre i creurem” li diuen en un moment determinat a Jesús. Però Ell no en va fer cap… i anava a d’altres llocs perquè aquells “no tenien fe” ens diuen els evangelis. Però en l’evangeli d’avui, quan Jesús se’ls apareix per segona vegada –al cap de vuit dies. Ens ressona a eucaristia…– llavors Tomàs si fa professió de fe. La presència de Jesús i la comunitat reunida l’ajuden a fer-la. “Senyor meu i Déu meu!” diu Tomàs totalment rendit. Jesús respon amb una nova benaurança, que podríem afegir perfectament a les que ja coneixem: “feliços els qui creuran sense haver vist!”.

Una bona lliçó per a tots. Lliçó personal, comunitària i especialment al món que vol proves. Ens diu l’autor de la Carta als Hebreus que “la fe és creure en realitats que no veiem”… però que no per això son menys reals! potser ens diria també avui.

Els deixebles ho tenien claríssim i “se la van jugar” per a “dir” la seva fe. De fet, tots varen donar la vida per anunciar-la…

Xavier Moretó, rector.

Sense comentaris

Escriu el teu comentari