15 Feb Feliços els pobres! Ai de vosaltres els rics!
Diumenge 13 de Febrer de 2022, 6è del temps ordinari. Lc 6, 17, 20-26
“Feliços els pobres! Ai de vosaltres els rics!”
Fa més feliç donar que rebre
Les benaurances sempre ens interpel·len, si més no, mai ens deixen indiferents. Això és bo. Ens incita a canviar. En l’evangeli d’avui, aquest tret es veu particularment destacat. Perquè l’evangelista Lluc no es limita a posar les benaurances “positives”, si no que també hi posa les contràries… En podríem dir “malaurances”. “Ai de vosaltres els rics…, ai de vosaltres els qui ara aneu tips…, ai de vosaltres el qui ara rieu…” Podríem dir que Lluc fa una citació per contrast. Aleshores, si les benaurances sempre ens “toquen”, ara encara més. Un missatge aquest de molta actualitat.
Tots ho sabem. Vivim en un món que privilegia el benestar, el tenir de tot (i més), el passar-s’ho bé (“que son quatre dies”) i anar fent. D’alguna manera ens fa “promeses de felicitat”, més o menys velades. “Quan més tinguis, quan més assegurat estiguis, quan més en puguis treure, millor!” Això arriba a les relacions interpersonals. D’alguna manera es valora a les persones no tan pel que son com pel que ens poden aportar. Utilitarisme? Probablement. El cas és que nosaltres vivim enmig d’aquest mon i, fàcilment, podem caure en el parany. Jesús ens diu clarament que per aquí no es troba la veritable felicitat. Els autèntics benaurats no son els rics sinó els pobres. Evidentment no està lloant la pobresa sinó que, per ella, arribarem més fàcilment a Déu, perquè Déu està més pendent d’ells. “D’ells és el Regne de Déu!”. És el millor que ens pot passar. Llavors vol dir que em d’anar a viure sota un pont per ser feliços? No, no cal.
En la trobada de Jesús amb el jove ric potser es veu més clarament el sentit. Aquell jove, que era un bon religiós, no va poder seguir Jesús. En demanar-li: “ven tot el que tens i dóna-ho als pobres” no va poder. Estava massa “enganxat” a les coses. Hi havia posat el cor. Significativament, l’evangelista diu: “i se anà tot trist, perquè era molt ric” Curiós. I és que, quan passa això, quan no ets capaç de desprendre’t del que és teu per ajudar al necessitat, ja no tens espai per a res més. Ja et tens a tu mateix, no et cal Déu… I Jesús ens diu: “fa més feliç donar que rebre” Déu ni do, quina paradoxa!
Xavier Moretó, rector.
Sense comentaris