06 Oct “Només que tinguéssiu fe…”
Diumenge 2 d’Octubre de 2022, 27è del temps de durant l’any. Lc 17, 5-10
“Només que tinguéssiu fe…”
La fe, un tresor que cal conservar
Les lectures d’avui ens parlen de la fe. Ja només començar, el profeta ens diu: “el just viurà perquè ha cregut”i a la carta de Pau a Timoteu, el primer li diu: “viu en la fe i en l’amor de Jesucrist. El tresor que t’ha estat confiat és valuós…” Tanmateix, l’evangeli ens fa una curiosa comparació: la fe com un gra de mostassa. Evidentment, no té res a veure amb la mostassa que ens podem a la carn. La mostassa és una planta que creix a Israel, que té una llavor molt petita, minúscula, però que amb el temps es converteix en un arbre. “Només que tinguéssiu fe…” Jesús ens ve a dir que la fe ho és tot. Ho veiem així?
Ens convé reflexionar al voltant de la nostra fe. Què és creure? En què creiem? I encara, com és la nostra fe? L’autor de la Carta als Hebreus ens diu que la fe és “creure en realitats que no veiem” però que no per això son menys reals. El món sembla dir-nos: “si no veig no crec”, una mica com St Tomàs. De fet, a Jesús li van demanar que fes un prodigi davant d’ells –per “quedar-se” amb tots, com solem dir– però Jesús no va fer cap cosa espectacular –que és el que volien– per una raó molt senzilla: ja no seria fe…
El Concili Vaticà II ens dona una definició molt especial de sagrament: signe sensible de una realitat que no veiem. Curiosament, és el que més ens importa, el que no veiem, tot i que, com diu St Tomàs –un altra, el d’Aquino–, hi veiem amb uns altres ulls, els de la fe. Però aquesta fe l’hem de fer créixer, ha de madurar. “Procura revifar la flama del do de Déu” li diu també Pau a Timoteu. Ja no podem tenir la fe de quan érem petits.
La fe no es veu. Tampoc la podem mesurar. No hi ha “mesuradors” de fe. Però hi és. Mirem de conservar-la i fer-la créixer. És un gran tresor.
Xavier Moretó, rector.
Sense comentaris