“Demaneu i Déu us donarà...”
23041
single,single-post,postid-23041,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

“Demaneu i Déu us donarà…”

24 Jul “Demaneu i Déu us donarà…”

“Demaneu i Déu us donarà...”

Diumenge 24 de Juliol de 2022, 17è del temps de durant l’any. Lc 11, 1-13

“Demaneu i Déu us donarà…”
Déu és el vostre Pare

L’evangeli d’avui ve a ser una mena de “monogràfic” sobre la pregària. Només començar, Jesús ensenya el Pare Nostre als seus deixebles. Ho fa per requeriment d’ells. Era normal que cada predicador tingués la seva pregària. Per això li diuen que els ensenyi una pregària “com feia Joan Baptista”. Tanmateix, alguna cosa més hi ha al darrera d’aquesta petició. En d’altres evangelis, els deixebles li demanen: “ensenya’ns a pregar com tu fas”. Potser Jesús tenia una manera especial de pregar…

Efectivament Jesús pregava d’un altra manera. D’entrada, ens diuen els evangelis que es retirava tot sol a pregar. S’apartava, s’aïllava per pregar. De ben segur que feia la pregària dels jueus, a la sinagoga o al Temple. És la pregària dels salms. Nosaltres l’hem heretat. La litúrgia de les hores –les laudes, les vespres, les hores d’entre dia– és la pregària de l’església. Pregar al matí –oferint el dia que comença– i al vespre –donant gràcies pels dons rebuts– ens ajuda a mantenir una “presència” durant tot el dia. És el que feia Jesús, però Ell, a part també hi dedicava un temps a la pregària personal. Els evangelis ens diuen que, a voltes, es quedava tota la nit pregant… I si Ell ho feia, amb molta més raó nosaltres, no?

Tanmateix, Jesús també pregava diferent en els gestos. Jesús prega amb les mans mirant al cel. Els jueus pregaven mirant al Temple –de forma semblant a com ho fan els musulmans, mirant a la Meca– però Jesús no. Déu és a tot arreu…

De ben segur que aquest estil en la pregària deuria suscitar interès –si més no curiositat– entre els deixebles. De tota manera, el que es definitiu és la seva forma d’adreçar-se a Déu. “Pare nostre…” Ells, que no s’atrevien ni tan sols a dir-li pel seu nom… “Yahvé” vol dir “el qui és”. Son les paraules que Déu adreça a Moisès quan li pregunta quin és el seu nom. “Jo soc el qui soc”li diu Déu. Però Jesús ens diu que Déu és Pare, el nostre Pare. Quin canvi! I la resta de l’evangeli és conseqüència d’aquest títol. “Demaneu i Déu us donarà… perquè tothom qui demana, obté” Una nova invitació a la confiança.

Xavier Moretó, rector.

 

 

 

 

 

Sense comentaris

Escriu el teu comentari