“Només ha tornat aquest estranger?…”

12 Oct “Només ha tornat aquest estranger?…”

Diumenge 9 d’Octubre de 2022, 28è del temps de durant l’any. Lc 17, 11-19

“Només ha tornat aquest estranger?…”
La teva fe t’ha salvat

Les lectures d’avui –com el diumenge passat– ens segueixen parlant de la fe. Tanmateix, hi ha un petit matís, ens diuen quelcom més, especialment l’evangeli. Efectivament, si a la primera lectura ens trobem un sirià –per tant, no jueu–, Naaman, que queda curat de la lepra i fa professió de fe (“el Senyor és l’únic Déu”), en la segona Pau ens recomana que “siguem constants en les proves”, què Déu sempre és fidel. Son dos elements nous: la confessió de la fe després del do rebut i la perseverança que fa la fe més forta. Però en l’evangeli és on se’ns dona la clau: l’agraïment. Hi ha una relació molt estreta entre fe i agraïment. Quan sabem agrair els béns que Déu ens dona, s’enforteix la nostra fe, més encara, aconseguim que maduri.

El salmista –com sempre– també ens pot ajudar en aquest sentit. Hi ha un salm que diu: “com podria agrair al Senyor tot el bé que m’ha fet?” És un d’aquells salms que sempre l’hauríem de tenir a punt. Adonar-nos dels dons rebuts –el primer d’ells, la fe– fa que prenem més consciència de la presència de Déu en la nostra vida i, alhora, som més humils. També ens adonem de la seva gratuïtat. En relació a la fe, per exemple, no creiem perquè siguem millors, o més capaços (o més competents) que els altres sinó per pur voler de Déu. No és mèrit nostre. El que si ens toca es fer que aquest do maduri.

En l’evangeli Jesús reconeix el gest del leprós que torna per donar gràcies. Val a dir que era leprós –per tant impur– i samarità. Un estranger com Naaman, el siri. Doble escàndol. I per acabar-ho d’adobar Jesús lloa la seva fe. “La teva fe t’ha salvat”. Un cop més Jesús trenca prejudicis. I és que Déu vol salvar tothom, sense excepcions.

Xavier Moretó, rector.