Eren com ovelles sense pastor...
22639
single,single-post,postid-22639,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Eren com ovelles sense pastor…

19 Jul Eren com ovelles sense pastor…

“Eren com ovelles sense pastor...”

Diumenge 18 de Juliol de 2021, Diumenge XVI del temps ordinari. Mc 6, 30-34

“Eren com ovelles sense pastor…”
L’actitud de servei, fonamental

L’evangeli d’avui va a ser una continuació del de diumenge passat. Després d’enviar-los de dos en dos a anunciar l’evangeli, Jesús els reuneix i els hi pregunta: com a anat? Una lliçó teòrica i pràctica. Aleshores, cansats de com deurien estar del viatge i de l’explicació Jesús els proposa de reposar una mica. “Veniu a descansar” els diu. Però no ho van poder fer. La gent els va seguir per la vora del llac mentre ells intentaven de creuar-lo. En arribar a l’altra riba se’ls trobaren tots asseguts esperant. Una situació un xic còmica si no fos perquè estaven necessitats. “Jesús –ens diu l’evangelista–, en veure’ls se’n compadí perquè eren com ovelles sense pastor”. Aquí està la clau.

L’actitud de Jesús és, com sempre, el més important. A Ell el mou la compassió. Compadir-se vol dir “patir amb el qui pateix”. Jesús només veu la necessitat que té al davant seu i renuncia a la seva comoditat. Es dona totalment. L’evangelista insinua que aquell dia es va quedar sense dinar… Una situació que posa una mica en evidència al lector. Ho faríem, nosaltres? Segurament hauríem dit a aquella pobra gent que vinguessin més tard, que llavors els atendríem, que també ens caldria descansar. Però Jesús no ho fa. Tanmateix, la situació també planteja un altra dilema. Seriem capaços d’ajudar sense pensar en nosaltres? Ho podríem fer com Jesús, cercant només el bé de la persona, per servir? Aquesta pregunta ja toca directament als voluntaris de les comunitats i també als pastors, als mossens… De fet, ja la primera lectura de Jeremies ens ho diu clar: “ai dels pastors que es pasturen a ells mateixos!”

Ajudar a la gent pensant en el benefici que podem obtenir és molt del nostre temps. Vivim en un món que es mou per l’interès. Però quan això arriba a les comunitats, alerta! No és el que feia Jesús. A nosaltres, als qui estem a les comunitats ajudant, no ens pot moure l’interès propi. El que fem és un servei. I això afecta també als mossens. El sacerdoci és un carisma pel servei. Qui s’ho prengui com una autorealització s’ha equivocat de professió. I el mossèn que vagi pel món acusant i donant lliçons per justificar-se i sentir-se millor, també. Es pasturen a ells mateixos. No estan mirant pel ramat sinó per a ells. Gran error. “Ai de vosaltres” els hi diria Jeremies.

Xavier Moretó, rector

 

 

 

 

 

Sense comentaris

Escriu el teu comentari