Donar i donar-se. La dinàmica del Cristià
22768
single,single-post,postid-22768,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-7.7,wpb-js-composer js-comp-ver-4.10,vc_responsive
 

Donar i donar-se, La dinàmica del cristià

07 Nov Donar i donar-se, La dinàmica del cristià

Donar i donar-se

Diumenge 7 de Novembre de 2021, Diumenge XXXII de durant l’any. Mc 12, 38-44

“Aquesta viuda pobra és la que ha donat més que tots”
Donar i donar-se, La dinàmica del cristià

L’evangeli d’avui és divideix en dues parts diferenciades. Tanmateix, també tenen una certa relació l’una amb l’altre. Una relació de contrast.

En la primera part Jesús “renya”, un altra cop, als mestres de la Llei. Tot i que son un seguit de recomanacions adreçades a la gent en contra de l’actitud dels responsables religiosos, no deixen de ser retrets directes, sobretot tenint en compte que ho feia públicament. “No us fieu dels mestres de la Llei!” Déu ni do!. Però entre les coses que diu en hi ha una que enllaça directament amb la segona part de l’evangeli. Els diu Jesús que els mestres de la llei “devoren els béns de les viudes”. Això si que és greu, sobretot tenint en compte que les viudes eren molt pobres…

En temps de Jesús no hi havia cap mena de subvenció per les dones que s’havien quedat sense marit. Evidentment, elles no treballaven. Les dones només s’ocupaven en les tasques domèstiques. Per tant, quedar-se viuda només les deixava una opció: posar-se a demanar almoina…  Per tant, treure el menjar a les viudes era inhumà! Però, bes per on, una viuda s’apropa a la sala del tresor i dona tot el que tenia: dues monedes de les més petites… Jesús s’hi fixa –segurament va ser l’únic en fer-ho– i aprofita per ensenyar als seus deixebles. “Aquesta dona ha donat més que tots. Ha donat tot el que tenia…”

L’evangelista Marc també aprofita per posar “negre sobre blanc”. La ostentació dels rics i els mestres de la Llei i la humilitat d’aquella dona. Val a dir que els rics acostumaven a donar molt però ho pregonaven a tothom. “Dono tres mil denaris!” i tothom cantava “Ohhhh” Vivien d’això. Pura aparença de quedar bé. Però també ho feien els fariseus. “Busquen els primers llocs i que tothom els saludi…” Marc sentencia amb duresa: “son els qui seran judicats més severament”

Tanmateix, darrera el gest d’aquella dona hi ha molt més que un pur contrast. D’alguna forma, darrere aquelles dues monedetes “hi anava” la seva pròpia vida… És el que Jesús va fer tot al llarg de la seva, donar i donar-se. És la dinàmica del seguidor de Jesús.

Xavier Moretó, rector.

 

 

 

 

1Comentari
  • Guillermo Lázaro Gay
    Publicat 16:30h, 10 noviembre Responder

    DAR Y DARSE
    Verdaderamente dar y darse es el definitivo resumen del amor a Dios, y como muchas otras enseñanzas, la medida de nuestro deficiente cristianismo. En el mejor de los casos, somos más, cristianos de deseo, que de hecho. Si esta constatación nos deja indiferentes, estamos muy lejos del Seguimiento. Si nos inquieta y desazona, es que aun tenemos remedio. Dar no es difícil, hasta un cierto límite. Pero darse… ¡Hay tantas cosas que nos reclaman la entrega! Creo que se ha de buscar la manera de que la entrega a determinadas realidades mundanas pueda convertirse en entrega a Dios y en entrega al prójimo, y tomar conciencia de ello.
    Creo que cada uno debe buscar su camino de perfección por muy alejado que se encuentre de la meta. No estará solo en esa búsqueda, si de verdad pide la ayuda del Espíritu Santo. ¡Quizás lo importante es no desanimarse!.
    G.L.

Escriu el teu comentari