06 Oct Deixeu venir als nens. El Regne de Déu es per als qui son com ells
Diumenge 3 d’Octubre de 2021, Diumenge XXVII de durant l’any. Mc 10, 2-16
“Deixeu venir als nens. El Regne de Déu és per als qui son com ells”
Senzillesa, humilitat, disponibilitat, servei: les màximes del cristià
Les lectures d’avui –especialment la primera i l’evangeli– ens parlen dels orígens. “Al principi Déu creà l’home i la dona…” ens diu el llibre del Gènesi. L’autor ens vol mostrar solemnement els inicis de la creació, l’ordre posat per Déu en totes les coses, l’harmonia que posà en tot el creat, també entre nosaltres. “No és bo que l’home estigui sol…” ens diu també. Ens fa pensar en tantes persones que actualment viuen soles. Tots veiem que no és bo. Algunes viuen i també moren soles…
Jesús, en l’evangeli, reprendrà aquest ordre original per mostrar-nos el que Déu vol de nosaltres, que visquem en pau i harmonia i sense afany de dominació. Això també té una trista constatació en el nostre temps. És un ideal que se’ns mostra perquè “mirem lluny”. Els entesos diuen que els relats com el del Gènesi son “etiològics”, és a dir, que contenen una realitat ètica molt nostre. Evidentment, no ens els hem de prendre “al peu de la lletra” com fan alguns (els creacionistes americans, per exemple) però això no vol dir que siguin menys reals. Reflecteixen realitats molt nostres. Si agafem un altra relat del Gènesi com l’episodi de Caín i Abel potser ho veurem més clar. Baralles entre germans, qui no les ha vist?
Jesús també ens parla d’un altra realitat primera: el tracte senzill i humil, com els nens. Que posés l’exemple d’un nen deuria ser impactant. En aquell temps els nens només destorbaven, més encara, no comptaven. Ni les dones ni els nens coneixien la Llei. Per a un jueu era com si no hi fossin. Recordem la multiplicació dels pans. Només fan els recompte del homes… Jesús no només lloa la senzillesa i humilitat dels nens sinó que arriba a dir que si no ens fem com ells no entendrem res. Tota una lliçó, especialment pels deixebles. És tot lo contrari a buscar llocs de privilegi com veiem el diumenge passat. Un altra contratemps pels deixebles… “No hi ha qui l’entengui!” deurien pensar al principi. Després va ser diferent…
Xavier Moretó, rector.
Guillermo Lázaro Gay
Publicat 10:15h, 07 octubreSER COMO NIÑOS
Según Rudolf Schnackenburg tal vez la auténtica palabra de Jesús, que la Iglesia primitiva poseía, sobre la los niños y la salvación sonaría así: “Si no os hacéis como niños no podréis entrar en el reino de Dios. Y uno siempre se ha preguntado, a cuál de las cualidades de un niño podría haberse referido Jesús para merecer semejante afirmación. Descartadas unas cuantas, como la inmadurez, y otras negativas que el tierno infante también posee, creo que hay una en la que puede residir la clave: la confianza. Nada hay más conmovedor que ver la confianza con la que el niño se entrega a sus padres. Para él todo el amor del mundo se encierra en el abrazo de su madre, y toda la protección, la fuerza, y la sabiduría del universo se personalizan en la figura del padre. Que me perdone quien crea que esta distinción es sexismo trasnochado. Es solo mi opinión y cada cual puede tener la suya. Además, no importa para la cuestión que nos ocupa. Es esa confianza, esa entrega total a una persona, que le sustenta, le protege, le da la razón de su existencia, lo que, referido a Dios, nos abrirá las puertas de su Reino o, si se prefiere, permitirá que se extienda su Reinado. Muchos hemos tenido la suerte de conocer personas que eran como niños en el sentido que he descrito. Personas que con su absoluta confianza en Dios han vivido su vida, no exenta de dolor, irradiando alegría serena, paz y seguridad, en medio de las dificultades de la vida. Confiar como niños, ser como niños es lo que se nos propone.
G-L.