Coronavirus 9 maig 2020

10 May Coronavirus 9 maig 2020

RESPONSABILITAT

Demà unes quantes regions entraran en la fase 1 de desconfinament. Només unes quantes, no totes. Això es degut a que algunes no han assolit la seguretat necessària per entrar-hi. Vaja, que no s’han portat bé! No han fet els deures i el profe els castiga… Son regions que encara tenen un risc –entre moderat i alt– de tenir un rebrot. Barcelona i Madrid hi son entre elles. Això ha provocat una certa polèmica –sobretot a Madrid– per què els comercials creuen que ja no poden esperar més, que l’economia se’n ressentirà, i per què la gent ja n’està farta d’estar-se a casa, de no poder-se moure, de no poder reunir-se amb els seus. Però la polèmica més forta ha vingut de la presidenta de la Comunitat de Madrid. A part d’algunes excentricitats comeses –com donar pizzes a les famílies més desfavorides–, el més gros ha estat plantejar el dilema salut-economia, a l’estil més genuïnament Trump… Per a ella és més important l’economia que la salut de les persones. Recordo unes declaracions d’un polític de Madrid que li va dir: “recuerde que si la gente se pone enferma tampoco irá a trabajar…” Això va provocar la dimissió de la cap de salut de la comunitat. Però la Moncloa a posat ordre i no li deixarà passar a la fase 1. Sort en tenim de l’autoritat de l’estat! Tanmateix, seria millor que no fes falta… Amb la responsabilitat de cadascú seria suficient. Però aquest grau crec que encara no l’hem assolit…

Avui llegeixo al diari que els mossos d’esquadra estan posant menys denúncies que mai. Com pot ser? Ara que la gent surt més, ara es posen menys multes? Alguns diuen que fan més “la vista grossa” per què és més difícil controlar tanta gent, per què la casuística s’ha multiplicat per deu. D’altres –més realistes– diuen que és per què estan molestos per no cobrar el plus que se’ls dona als sanitaris pel fet d’estar més exposats al contagi… D’altres diuen que ja no cal, que la corba va de baixa… El cert és que –malgrat que el risc de rebrot encara hi és–, les sortides dels nens i dels esportistes i passejadors no han generat rebrot. Ens ho diuen els científics, que ens “vigilen amb lupa” tots els nostres moviments… Aquí tothom vigila! Els policies, l’exèrcit, els polítics, els sanitaris, els metges, els “policies de balcó”… Un estat policial! Certament, tenim una democràcia molt consolidada, sense “tics” del passat…

Ara cal mirar –com sempre– les dues setmanes preceptives per veure què passa amb la fase 1. Mentrestant, els qui no hem fet els deures haurem d’esperar… Ara diria: “què hi farem?” Doncs molt fàcil: ser responsables d’una vegada! Mirar pel bé de tots, no només el de cadascú… Estem fent una mica com els nens petits. “mama, vull sortir!” i la mama diu: “no, que no t’has portat bé. No has fet els deures…” “No sortiràs –és a dir, no aniràs a la 2ª residència– fins que no els hagis fet!”

Ahir vaig sentir les declaracions d’una sanitària-matemàtica, és a dir, una metgessa que fa prediccions… Amb aquesta pandèmia estan sortint noves professions, de lo més sorprenents! Aquesta metgessa va confirmar que estem a un nivell de risc elevat i que encara no podem entrar en la fase 1. Però també va dir: “ara entrem en una etapa que no depèn de les xifres. Depèn de cadascú, de la nostra actitud, i això no es pot mesurar ni preveure. O sabem actuar responsablement o haurem d’esperar encara més…” Tanmateix, la Consellera Vergés ja ha dit que no s’haurà d’esperar quinze dies més, que entrarem abans, potser en qüestió de dies…” A mi em dona la impressió que –com solem dir en català– ens està donant “una mica de peixet” per animar-nos, no creieu?

En l’evangeli, en els trobaments personals que te Jesús amb la gent, Ell sempre apel·la a la responsabilitat de cadascú. Jesús no fa com els fariseus, que parlaven des de la poltrona, donant lliçons “ex-càtedra”, dient a la gent el que havien de fer. Jesús parla directament  a la persona, la interpel·la, per tal que sigui cadascú el qui decideixi. Alguns aprofiten l’oportunitat i d’altres no. Tanmateix, encara que no li facin cas, després no els persegueix, ni els renya, ni els castiga. Sap respectar la llibertat de cadascú. Tanmateix, Jesús no se’n desentén –i queda afectat si la resposta és negativa– però tampoc força les coses. Deixa fer.

En el trobament amb el jove ric, després de la conversa que tenen tots dos, li fa la proposta: “ara ves, deixa tot el que tens i vine amb mi…” No era un ordre si no una proposta. El jove no pot fer-ho i marxa –ens diu l’evangelista– tot trist. Segurament Jesús també deuria quedar decebut però no el renya ni el castiga. Deixa que marxi. És la seva decisió i cal respectar-la. Crec que la seva actitud, d’alguna forma, ens està parlant de l’actitud de Déu, la que Déu té envers nosaltres. Déu ens fa lliures i respecta la nostra llibertat. Jesús fa el mateix i apel·la a la nostra responsabilitat. No tracta a les persones com si fossin nens si no com a persones lliures, que poden decidir per elles mateixes.

Tant de bo aprenguem la lliçó. Si volem avançar en aquest desconfinament, si volem anar recuperant les nostres llibertats, haurem d’actuar amb responsabilitat. Alguns analistes ja diuen que s’ha acabat el temps de l’individualisme, que estem passant a un altre temps on l’important no serà l’individu si no el conjunt, el col·lectiu, la gent. Revolucionari. I si som responsables ja no caldran militars, ni policies, ni polítics que ens castiguin quan no ens portem bé. No caldrà. Ho assolirem tot solets, de forma madura, cercant el bé de tots.

Xavier Moretó, rector.