09 Jul CORONAVIRUS 9 JULIOL 2020
EL SEGRIÀ
Aquest és un temps d’incertesa i de falses esperances. Cada dia hi ha novetats. Quan crèiem que ja ho teníem tot més o menys dominat, quan ja ens “veiem una mica les orelles” pensant que ja podíem recuperar la popularment dita “nova normalitat”, va i surt un rebrot al Segrià, tota una comarca!. Més de 200.000 persones afectades. Si bé s’ha donat en un sector molt concret, el de les empreses de carn i fruita, s’ha estès molt ràpidament. El resultat ha estat un nou confinament de la població. Sembla que les condicions de treball –temperatura, aglomeració, espai reduït– han estat determinants. Tanmateix, també s’apunta a algunes “festetes” d’aniversari sense guardar les precaucions… El govern ha reaccionat una mica precipitadament, ordenant el confinament en ple dissabte. Alguns que anaven a banyar-se han hagut de fer mitja volta i tornar cap a casa… Serà aquesta la tònica dominant durant l’estiu? Avui el govern ordenarà portar la mascareta sempre. És una bona mesura. Molts no la duien i si ho feien la portaven abaixada… Tanmateix, ens mostra fins a quin punt no les tenim totes. No era la distància de seguretat de 2m el que marcava la pauta? Doncs ara ha sortit un grup de més de 200 científics que avisen que el virus també es transmet per l’aire, que pot quedar “suspès” més de tres hores! Com diu l’expressió popular: “què et compri el qui t’entengui”.
Entre tanta “novetat” i prevenció no es estrany que la gent agafi por. Però també hi ha una por al futur pel que fa a l’economia, no només en referència al virus. Ahir escoltava a un hoteler que –en relació a l’obligatorietat de portar la mascareta– deia en to de pregària: “què no ens toquin la hostaleria!” I és que la gent continua esperant als guiris. A Ciutat Vella s’ha muntat un grup que reivindica l’espai pel joc dels nens. És diu “nosaltres volem jugar”. Volen recuperar els carrers i les places per poder jugar, per què preveuen que els turistes els hi tornaran a prendre quan tornin. El problema és que no se sap del cert si tornaran…
Incertesa, inseguretat, prevenció, por… Ens haurem d’acostumar a viure així. El problema és que ens continua venint de nou. Seguim somiant amb tornar a lo d’abans. “Quan trobin la vacuna… tot s’arreglarà!” Molt em temo que això no passarà, amb vacuna o sense.
Què hi farem, resignar-nos… Tanmateix, la resignació pot ser molt lògica i humana però és poc cristiana. Aquesta idea no és meva. És d’un mossèn que ara ja és bisbe. Deu ser veritat… Certament, hi ha actituds que son molt humanes, molt comprensibles, però gens cristianes. Aquesta n’és una. L’actitud de dir “què hi farem!”, la dels “braços caiguts”, la de rendir-se –i, encara pitjor, dient “si és la voluntat de Déu…”– no és pròpia del cristià. El que ens és propi és lluitar i no rendir-se. Lo nostre és l’esperança. Què hagués passat si Pau s’hagués resignat davant les persecucions, ofenses i menyspreus que va patir? O si Teresa de Calcuta s’hagués resignat davant la gran misèria que veia davant seu pels carrers de la Índia? O si un altra Teresa, la d’Àvila, hagués abaixat les mans davant la duresa de les condicions que va patir a Castella per fundar convents? Val a dir, però, que aquests i aquestes, ells i elles no comptaven només amb les seves forces. Què els va empènyer a fer el que van fer? Ho sabeu de sobres: la fe.
Tinguem fe, tinguem esperança. La fe mou muntanyes. No abaixem les mans. Seguim lluitant i fent costat als qui més pateixen. Com diu Pau en les seves cartes: “portem un tresor en vasos de terrissa”. Mostrem-lo al món, aquest món tan desconcertat, tan insegur. Siguem llum enmig de la foscor.
Xavier Moretó, rector.
ie aparte dd
Publicat 18:22h, 09 julioSí, fe y esperanza, y seamos luz. Es difícil, sin duda saber cual debe ser la actitud cristiana frente a l desastre.
Hace ya algunos años, pero tampoco tantos, se hubieran organizado rogativas públicas, pidiendo al Dios el cese de la calamidad, con el Obispo al frente, a lo mejor con la Custodia en alto. Se hubieran sacado a la calle las imágenes, el Cristo de Lepanto de la Catedral, la virgen de Fátima , la de Montserrat, la de la Mercé. En la procesión hubiera habido algún encapuchado/a y entunicado/a con los pies descalzos, encadenados, ., y el ruido de las cadenas arrastradas sobre los adoquines de las calles, sonaría en medio del silencio de los espectadores, o de los cánticos de los fieles-
Puede pensarse que, todo esto no serviría de nada.Pero las gentes volvían casa consoladas,y tranquilas, pensando que habían hecho lo único que podían hacer y
creyendo en la eficacia de la oración
Hoy una cosa así sería impensable. Somos más maduros, menos crédulos, sabemos las causas de las cosas- No nos hacemos ilusiones. Esto no tiene remedio si no es con mascarilla, alcohol, distancia, cloroquina o lo que sea y, en su momento la vacuna, que no admite discusión. La fe en la tecnología es edificante..De hecho ya se han encontrado varias, y cuando estén disponibles serán para todos y las pagará el gobierno o el govern, porque todos tenemos derecho a la salud que supongo que es fundamental, según la sagrada declaración de los derechos humanos. (Lástima que el virus no sepa leer.).
Entonces,¿que podemos hacer los cristianos? Pûes me parece a mí. que además de tener fe ,y esperanza y ser luz para el mundo, razonar sobre lo que pasa- Si el mal no proviene de Dios sino del desorden introducido en la creación por el pecado, la cosa parece clara, arrepentirnos de los nuestros pedir perdón a Dios por ellos. Sabemos que Dios perdonó a los habitantes de Nínive.porque hicieron penitencia (A lo mejor no iban tan desencaminados aquellos cristianos de hace unos años).
Sabemos que Dios, llovió fuego sobre dos pueblos cerquita del Mar Muerto. Hoy sabemos que pensar en castigos divinos de ese tipo no es admisible, es «fundamentalismo acrítico». pero si no Dios,, la Naturaleza si que castiga y es implacable. Hemos destrozado el planeta. Hemos destruido con nuestros bulldozers los delicados equilibrios biológicos existentes en regiones enteras de selva y bosques.. Y hemos destruido hábitats que ignorábamos. Hemos procedido como aprendices de brujo,creyéndonos sabios, pero con algo bastante más agresivo que una escoba.
Pues pidamos perdón pòr nuestro pècado contra la Naturaleza y recemos para que, a pesar de todo, Dios nos libre del mal. De todos los males. Puro Padrenuestro.
G.L