06 Abr Coronavirus 5 abril 2020
EL DESGAST DELS POLÍTICS
Aquesta situació tan terrible que estem patint està passant factura als qui van als davant, als polítics. D’alguna manera podríem dir que s’estan “retratant” i aquesta situació i la seva gestió –més o menys afortunada– els pot passar factura o els pot enlairar en un futur, quan tot això s’acabi. Per a ells i elles, que sempre estan pensant en l’elecció –o la reelecció– és molt important. Ara, la preocupació és bàsicament humanitària, tot i que sempre els hi ha que posen l’economia per davant…
El president Donald Trump, per exemple, ja ha dit que “no podem aturar el país” –malgrat que això suposi una gran mortaldat– i, fins i tot, ha marcat una data per tornar a l’activitat plena. Després –com a bon populista– ha dit tot el contrari. El poble americà –que és qui l’està jutjant mitjançant les enquestes– ja ha mostrat la seva desconfiança, sobretot perquè improvisa i actua tard. Un dels màxims va ser en el tema de les mascaretes. Després de dir que tothom se les hauria de posar, va i diu que ell no se la posarà… Brillant. El cas és que li ha sortit un competidor: el governador de Nova York, Andrew Cuomo. Al contrari que Trump, Cuomo parla clar i directe. Nova York –que és la ciutat d’Estats Units més afectada pel virus– li està donant la seva confiança. Ja es parla que es podria presentar-se per president i disputar-li el lideratge a l’actual…
Un altra polític que ha pujat en les enquestes –que és el que els polítics es miren cada matí, tot esmorzant… – és el president francès Macron. La seva acció ha consistit en contactar directament amb la gent, fent visites i trobades. Tanmateix, els sanitaris estan “en peu de guerra” amb el primer ministre i la ex ministra de salut per haver reaccionat tard a la pandèmia…
El primer ministre del Canadà Trudeau també treu bona nota en les enquestes. En aquest cas la gent valora que –havent-se infectat– ha respectat estrictament la quarantena de catorze dies i segueix treballant des de casa. El seu missatge també és molt proper i directe, fent referència als problemes reals que la gent està patint. Genera confiança.
La gestió del president xinès Xi Jimping també es valora positivament, tot i que quan va esclatar la pandèmia –justament al seu país– les coses van ser una mica “fosques”, sobretot per la persecució que es va fer del metge que ho va descobrir i que després va morir justament pel virus. També “plana” un cert dubte sobre les xifres reals. La gent creu que es varen “maquillar”… Tanmateix, ara està enviat molta ajuda als països més afectats.
D’altres presidents com Bolsonaro al Brasil o Johnson al Regne Unit també queden “retratats”. El primer per no donar importància a la pandèmia al començament i per les decisions que pren –fins i tot prohibides per la justícia del país– i el segon per actuar tard i malament, segurament en estar mal assessorat…
Pel que fa al president espanyol Sánchez, també se li està retraient que ha actuat tard, tot i que ara sembla que les coses milloren. Un altra retret que se li fa és el d’aprofitar la pandèmia per re centralitzar l’estat. El fet que els competències de sanitat estiguin plenament conferides a les autonomies i que ell hagi decidit de recuperar-les pot haver estat un factor perjudicial a l’hora d’afrontar la pandèmia… I aquí també tenim el problema de la monarquia, molt desprestigiada per diversos motius. Ja veurem que passa quan “tornem”. La població ja no hi confia gaire…
Tot plegat està dibuixant un panorama de futur que augura canvis. La realitat és clara i els polítics ho tenen molt present: si no es guanyen la confiança de la gent no se’ls votarà… Potser assistirem a un canvi important també pel que fa als qui manen…
En temps de Jesús, política i religió anaven estretament unides. Per això no és estrany que Jesús fes declaracions en contra dels mandataris –ja siguin polítics o religiosos– sobretot si anaven en contra de la gent. Jesús pren part decidida per lluitar contra la injustícia, sobretot quan aquesta afecta directament als més pobres. Per això no dubta en enfrontar-se públicament als fariseus o, fins i tots, qüestionar l’autoritat del mateix emperador romà…
En el fragment de l’evangeli en que li presenten una moneda romana –per posar-lo a prova i poder-lo acusar– Jesús els diu la famosa frase: “doneu al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu”. La interpretació correcte no és la de separar política i religió –impensable aleshores– sinó de denunciar una pretesa igualtat amb Déu. L’emperador era considerat un déu. Això és el que deia la inscripció de la moneda romana. Jesús els ve a dir: “Déu està per sobre. Cadascú al seu lloc. Deixeu a Déu ser Déu!” No hi ha possible comparació amb l’emperador. Una resposta que també “retrata” als qui li van fer la pregunta. Creien que l’emperador era comparable a Déu, al seu Déu! D’alguna forma, no varen dubtar en claudicar en la seva fe per tal de poder-lo acusar… Per això queden desconcertats i, probablement, avergonyits davant la resposta de Jesús… Com diem col·loquialment “se’ls va veure el llautó”, la qual cosa encara els va enfurismar més… Diuen el entesos que els “qüestionaments” que Jesús va fer a les autoritats –sobretot en relació al Temple i el Sàbat– varen fer que prenguessin la decisió de matar-lo… Ho varem escoltar ahir en el relat de la passió.
Tant de bo que aquesta situació que estem patint ens porti a fer un canvi pel que fa als polítics que miren “a curt termini”, pensant només en el benefici i el rèdit que puguin obtenir de la seva elecció. Necessitem polítics que estiguin a prop dels problemes de les persones, que se’ls facin seus i que mirin lluny. Llavors avançarem en govern i en humanitat.
Xavier Moretó, rector
Sense comentaris